( Estada de Trenkalòs Solsona als camps de treball de Bòsnia )
Parlaran: Arnau Abella, Alba Carralero, Mercè Codina, Gerard Cases i Laia Vendrell )
Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal
Dia: dissabte 5 de febrer
Hora: a les 8h del vespre
dijous, 27 de gener del 2011
dimecres, 15 de desembre del 2010
Seguim caminant
Hem tancat un nou curs, que el varem començat amb l’acte de cloenda del 10è aniversari. L’exposició i la memòria que es va presentar aquell dia, ens va ajudar a fer neteja i organitzar l’arxiu...
El dia a dia a vegades no permet que ens aturem tranquil·lament, ni mirar en perspectiva tot el que s’ha arribat a fer i aconseguir...Ara ja podem dir que ho tenim ben clar i per escrit. La feinada va valdre la pena. Però el més important, és el potencial humà que ha arribat bellugar el SOM durant tots aquests anys, i sobretot en aquest desè aniversari, que ens ha aportat moltes, i bones, i joves ( o no tan joves ) incorporacions per fer la feina del dia a dia; saba nova, revulsiu energètic que tanta falta fa per no encallar-nos, per seguir treballant, per no perdre el fil d’aquesta feina que es va enfilar ara ja fa més d’una dècada.
Crec que podem dir que si d’alguna cosa podem estar orgullosos és del propòsit de fer sempre les coses amb la màxima coherència. Començant per l’estalvi i acabant amb el compromís de finalitzar un projecte una vegada l’hem iniciat. I el més important, sempre que decidim cobrir qualsevol tipus d’ajut, en parlem, ho consensuem, i.... si creiem que el podem assumir i val la pena, el tirem endavant.
A vegades se’ns ha titllat de col·lectiu mimat per l’Administració, ja sigui la més propera ( Ajuntament, Consell...) o no tant ( Agència Catalana de Cooperació, Diputació....). I sí, potser sí que a hores d’ara és una mica així. Però les coses no sorgeixen en va, ni perquè si, ni per casualitat. No, normalment no és així i en el nostre cas tampoc. Creiem, n’estem segurs, vaja!, que tot el que hem aconseguit ha estat fruit d’un degoteig de feina constant.
Per començar podem dir que ens hem guanyat el respecte i la credibilitat perquè podem anar demostrant, encara avui, que fem la feina amb responsabilitat i transparència. Negociem contínuament cada despesa per petita que sigui, i intentem administrar-la amb la responsabilitat que suposa defensar 1€ aquí, perquè sabem que aquesta petita quantitat, una vegada enviada a destí, es multiplica per 5, 7 o 10....Per això aquesta tema és el que ens prenem més seriosament, i podem dir a hores d’ara que ni un cèntim d’euro s’ha malgastat ni ha quedat pel camí. Feina, per altra banda, gens vistosa.
Un altre dels motius que ens ha fet forts davant qualsevol demanda de les que fem, és que som capaços de transmetre passió, responsabilitat i compromís, i és així com hem viscut sempre el SOM. I així ha de seguir sent. Aquesta actitud suposa per a nosaltres, cada vegada més, un esforç per no perdre mai de vista el que representa la cooperació ben entesa, que comença a casa i amb els de casa.
I ja que parlem de cooperació ben entesa, cal dir que les nostres actuacions han estat sempre proposades per la mateixa gent que viu en el marc on actuem, perquè creiem que els projectes ens han de venir donats des del lloc on aniran a parar els recursos. Això suposa, moltes vegades, anar molt lents abans no iniciem un projecte, però sabem la responsabilitat que suposa invertir uns diners sobre els quals després hem de passar comptes al sí de SOM i a totes i cadascuna de les persones que ha confiat en nosaltres a l’hora de col·laborar.
Des dels seus inicis, el SOM mai s’ha plantejar tenir una cartera de socis per cobrar quotes. Hem cregut sempre, i seguim creient, que la millor manera de col·laborar és posant-hi hores ( per preparar actes, reunir-nos,...), material ( fotocòpies, ordinadors, carpetes, material fungible,...), espais ( la casa d’una o altra per treballar, per acollir conferenciants a dispesa...), cotxe per als desplaçaments que calgui ( per assistir a reunions amb diferents organismes de fora de Solsona, anar a buscar i portar conferenciants si es dona el cas, per carregar materials diversos: ja sigui per a fires, exposicions, ...), trucades telefòniques, ma d’obra per a tota la feina que comporta muntar un acte, un concert, una exposició.... Tothom, absolutament tothom, col·labora amb el SOM amb l’aportació personal que creu més justa i necessària. Això vol dir que tots els recursos econòmics de què disposem sempre van, han anat i aniran, únicament i en exclusiva, per als projectes que es duen a terme.
dimecres, 1 de desembre del 2010
EL SOLSONÈS OBERT AL MÓN NO S’ATURA
El Solsonès Obert al Món va recollir 9793’50€ en el passat concert solidari de festa major. Els diners ja s’han enviat per continuar treballant en el projecte de Santa Rosa del Peñón, Nicaragua, de formació de joves amb risc d’exclusió social.
Recentment l'Agrupament Escolta Pare Claret ens ha fet arribar bones notícies. Van presentar la nostra entitat a l'Assemblea Anual de Demarcació com a candidata per obtenir l'1% del pressupost de la Demarcació de Manresa per aquest curs. Cada any es destina l'1% a un projecte de cooperació internacional que treballi per millorar la vida d'infants i joves desfavorits i aquest any van aconseguir que escollissin el Solsonès Obert al Món. En aquest cas l’import és de 541.39€ i es destinaran al projecte de El Salvador.
Des de la Diputació també hem rebut una subvenció per donar a conèixer els nostres projectes en especial l’apadrinament d’infants a El Salvador.
El dia 4 de desembre, a la sala cultural de l’Ajuntament, Anna Delgado presenta la seva exposició d’estampats amb motius africans. L’Orfeó Nova Solsona interpretarà una cançó africana en aquesta inauguració. Una part dels guanys obtinguts amb les vendes de l’obra d’Anna Delgado es destinaran a un projecte de cooperació del SOM.
Totes aquestes informacions, a més de l’estat de comptes, la memòria dels darrers dos anys i les propostes de futur són temes que es debatran a l’assemblea que farem el dia 12 de desembre a les 6h de la tarda al bar del Casal de Cultura. Aquesta assemblea és oberta a totes les persones interessades en el SOM, i, de manera molt concreta, a totes les que han participat en l’organització o han assistit a les diverses activitats (concert, parada de la fira, xerrades...).
Si alguna persona vol compartir el que té amb persones més desafavorides a través d’alguns projectes del SOM, pot fer donatius al compte corrent 0049 2595 08 2394042547 del banc Santander Central Hispano, pot apadrinar un infant del projecte d’eradicació de la desnutrició que s’està duent a terme a El Salvador, o també pot col.laborar adquirint gravats fets per Jaume Roure en motiu del desè aniversari.
Des d’aquí volem agrair molt sincerament la bona disposició de totes aquelles persones i organitzacions que col.laboren amb el SOM . Si no fos per aquesta xarxa de solidaritat, la tasca del SOM fóra impossible. Us convidem a conèixer-nos més el dia de l’assemblea o posant-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM.
El Solsonès Obert al Món va recollir 9793’50€ en el passat concert solidari de festa major. Els diners ja s’han enviat per continuar treballant en el projecte de Santa Rosa del Peñón, Nicaragua, de formació de joves amb risc d’exclusió social.
Recentment l'Agrupament Escolta Pare Claret ens ha fet arribar bones notícies. Van presentar la nostra entitat a l'Assemblea Anual de Demarcació com a candidata per obtenir l'1% del pressupost de la Demarcació de Manresa per aquest curs. Cada any es destina l'1% a un projecte de cooperació internacional que treballi per millorar la vida d'infants i joves desfavorits i aquest any van aconseguir que escollissin el Solsonès Obert al Món. En aquest cas l’import és de 541.39€ i es destinaran al projecte de El Salvador.
Des de la Diputació també hem rebut una subvenció per donar a conèixer els nostres projectes en especial l’apadrinament d’infants a El Salvador.
El dia 4 de desembre, a la sala cultural de l’Ajuntament, Anna Delgado presenta la seva exposició d’estampats amb motius africans. L’Orfeó Nova Solsona interpretarà una cançó africana en aquesta inauguració. Una part dels guanys obtinguts amb les vendes de l’obra d’Anna Delgado es destinaran a un projecte de cooperació del SOM.
Totes aquestes informacions, a més de l’estat de comptes, la memòria dels darrers dos anys i les propostes de futur són temes que es debatran a l’assemblea que farem el dia 12 de desembre a les 6h de la tarda al bar del Casal de Cultura. Aquesta assemblea és oberta a totes les persones interessades en el SOM, i, de manera molt concreta, a totes les que han participat en l’organització o han assistit a les diverses activitats (concert, parada de la fira, xerrades...).
Si alguna persona vol compartir el que té amb persones més desafavorides a través d’alguns projectes del SOM, pot fer donatius al compte corrent 0049 2595 08 2394042547 del banc Santander Central Hispano, pot apadrinar un infant del projecte d’eradicació de la desnutrició que s’està duent a terme a El Salvador, o també pot col.laborar adquirint gravats fets per Jaume Roure en motiu del desè aniversari.
Des d’aquí volem agrair molt sincerament la bona disposició de totes aquelles persones i organitzacions que col.laboren amb el SOM . Si no fos per aquesta xarxa de solidaritat, la tasca del SOM fóra impossible. Us convidem a conèixer-nos més el dia de l’assemblea o posant-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM.
diumenge, 18 de juliol del 2010
Concert Obrint Pas
Dissabte, 4 de setembre, a les 12 de la nit a la sala Xelsa (Solsona)
El preu d el'entrada és de 12 euros (Anticipada, 10 euros)
La podeu comprar a:
L'Ajuntament de Solsona, l'Oficina de Turisme (Plaça Major), al Local de La Fura, al Bar l'Espiga, al Bar Cantàbric i a Ca l'Ester
El preu d el'entrada és de 12 euros (Anticipada, 10 euros)
La podeu comprar a:
L'Ajuntament de Solsona, l'Oficina de Turisme (Plaça Major), al Local de La Fura, al Bar l'Espiga, al Bar Cantàbric i a Ca l'Ester
dilluns, 21 de juny del 2010
BONES NOTÍCIES DE “EL SALVADOR”
Fa gairebé dos mesos que vam rebre la visita de Josefina Purgimon i Damaris Guardado de l'associació ADIC (Asociación para el desarrollo integral comunitario) de Tacuba, El Salvador.
Com és ben conegut ADIC i el SOM col.laboren des de l'any 2002 en el projecte d'apadrinament de nens/es amb situació de desnutrició.
A la reunió del 27 d'abril, on vam assistir alguns membres del SOM i diverses persones que participen en el programa, vam rebre bones notícies:
Des dels inicis ja s'han donat d'allta 187 infants
Donat que aquests darrers temps ja ha desaparegut pràcticament la desnutrició severa, ara el centre recuperacional, “Gladys i Odeli Ramirez”, acull els infants i les seves mares en règim d'ambulatori.
Les mares hi reben capacitació per cuinar aliments saludables i nutritius.
El treball que es fa amb els infants i les mares ja té força impacte en la comunitat.
L'equip de treballadors també fa detecció precoç i prevenció.
S'atenen tots els nens/es detectats encara que tinguin altres malaties o problemes.
Es fa formació en salut reproductiva de cara als adolescents i joves.
En resum; ara a Tacuba la situació ha millorat una mica. Hi ha més vivendes, més escoles, menys desnutrició. Abans Tacuba era el segon lloc del país amb més desnutrició; ara és el 30è.
Ha millorat, per tant podem dir que el programa d'apadrinaments és útil i eficaç.
Malgrat tot, encara queden alguns infants que no es poden atendre. La implicació de Solsona i el Solsonès en aquest projecte és tan profunda que des d'aquestes línies demanem una vegada més la solidaritat per aconseguir erradicar del tot la desnutrició infantil de Tacuba.
Si esteu interessats en col.laborar-hi podeu posar-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM, formalitzar una butlleta d'apadrinament a la rellotgeria Ester o bé fer una aportació pel projecte al nº de compte:
0049-2595-08-2394042547 del banc Santander.
Per a més informació aneu a http://som.solsonae.cat
Com és ben conegut ADIC i el SOM col.laboren des de l'any 2002 en el projecte d'apadrinament de nens/es amb situació de desnutrició.
A la reunió del 27 d'abril, on vam assistir alguns membres del SOM i diverses persones que participen en el programa, vam rebre bones notícies:
Des dels inicis ja s'han donat d'allta 187 infants
Donat que aquests darrers temps ja ha desaparegut pràcticament la desnutrició severa, ara el centre recuperacional, “Gladys i Odeli Ramirez”, acull els infants i les seves mares en règim d'ambulatori.
Les mares hi reben capacitació per cuinar aliments saludables i nutritius.
El treball que es fa amb els infants i les mares ja té força impacte en la comunitat.
L'equip de treballadors també fa detecció precoç i prevenció.
S'atenen tots els nens/es detectats encara que tinguin altres malaties o problemes.
Es fa formació en salut reproductiva de cara als adolescents i joves.
En resum; ara a Tacuba la situació ha millorat una mica. Hi ha més vivendes, més escoles, menys desnutrició. Abans Tacuba era el segon lloc del país amb més desnutrició; ara és el 30è.
Ha millorat, per tant podem dir que el programa d'apadrinaments és útil i eficaç.
Malgrat tot, encara queden alguns infants que no es poden atendre. La implicació de Solsona i el Solsonès en aquest projecte és tan profunda que des d'aquestes línies demanem una vegada més la solidaritat per aconseguir erradicar del tot la desnutrició infantil de Tacuba.
Si esteu interessats en col.laborar-hi podeu posar-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM, formalitzar una butlleta d'apadrinament a la rellotgeria Ester o bé fer una aportació pel projecte al nº de compte:
0049-2595-08-2394042547 del banc Santander.
Per a més informació aneu a http://som.solsonae.cat
divendres, 9 d’abril del 2010
La Fira del Llibre de Cooperació arriba per primer cop a Solsona
divendres, 26 de març del 2010
Manifest ONG's per Haiti
LES ONGS CATALANES REBUTGEN LA MILITARITZACIÓ DE L’AJUDA QUE S’ESTÀ DONANT A HAITÍ I EXIGEIXEN QUE LA AJUDA A LA RECONSTRUCCIÓ DEL PAÍS SIGUI DE QUALITAT, DESLLIGADA D’INTERESSOS COMERCIALS I SENSE DEUTE EXTERN
Davant la tragèdia que està patint el poble d’Haití, milers de persones, entitats socials i institucions arreu del món s’han mobilitzat ràpidament per a fer l’ajuda d’emergència i reconstrucció del país possible. Entre elles, les organitzacions no governamentals i moviments socials a Catalunya han respòs a la gravetat de la situació, cadascuna des de les seves capacitats i sector d’actuació, amb la immediatesa que els ha estat possible i intentant que aquesta resposta fos coordinada i adaptada a les necessitats i demandes de la població.
Les entitats sotasignants volem expressar un cop més la nostra solidaritat i suport amb el poble d’Haití. Però també ens veiem en la obligació d’expressar la nostra profunda preocupació per algunes qüestions relacionades amb com s’està desplegant l’ajuda d’emergència i com es poden desenvolupar les tasques de reconstrucció.
En aquest sentit, i en primer lloc, volem expressar el nostre rebuig a la militarització de l’ajuda que s’està donant a Haití, per part tant de l’exèrcit d’Estats Units (amb 16.000 militars desplegats o per desplegar a la zona), com de la Unió Europea (6.000 efectius) i d’altres cossos militars (NNUU ha anunciat que 3.500 cascos blaus se sumaran als 9.000 que ja formen part de la Missió per l’Estabilització d’Haití, la MINUSTAH; als que s’han d’afegir altres contingents com els 2.000 soldats de Canadà, o els prop de 2.000 de Brasil). Aquesta presència militar a Haití s’ha desplegat de forma descoordinada, amb decisions unilaterals dels diferents països, i sense una missió definida o clara. I el que és més greu, sense que el poble o les institucions haitianes ho hagin sol·licitat. El paper de lideratge i control de zones estratègiques que s’ha autoatorgat l’exèrcit d’Estats Units no només és del tot il·legítim, sinó que està entorpint greument les tasques d’ajuda de les ONG, posant en perill la vida dels milions d’afectats pel terratrèmol. També cal valorar el tipus i forma de lliurar l’ajuda d’emergència, vetllant especialment per la dignitat de les persones, donant especial atenció a dones, nens i nenes, especialment vulnerables i discriminats en moltes de les formes de lliurament escollides.
Ens volem sumar a les veus que s’aixequen a Haití i entre la societat civil internacional per demanar una resposta no militaritzada, formada per cossos civils i que compti amb l’enorme potencial humà i de societat civil organitzada amb que compta Haití.
Pel que fa a l’ajuda d’emergència i reconstrucció, volem insistir en la importància que els recursos que s’ofereixin per part dels donants siguin deslligats d’interessos comercials d’aquests. Aquests recursos han de ser donacions, no préstecs, de forma que no generin nou endeutament. El govern
espanyol hauria de renunciar a l’ús d’instruments com els crèdits FAD, fons reemborsables i lligats a la compra de béns i serveis espanyols, utilitzat anteriorment en emergències similars com les de d’Huracà Mitch a Centre-amèrica o el Tsunami al Sud-est asiàtic.
A més de no generar nou deute, governs i institucions financeres internacionals haurien de cancel·lar de forma immediata i incondicional el deute extern il·legítim d’Haití. Haití, tot i haver rebut una important promesa de reducció de deute al juny de 2009, té encara un deute pendent de 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela. Governs com el francès o
l’italià, ja han anunciat cancel·lacions de deute, i el Club de París (agrupació de països creditors de l’OCDE) ha instat a tots els seus membres a procedir de la mateixa manera. El Govern espanyol és creditor d’un deute de 28.57 milions d’euros (31/12/2008) d’Haití, i tot i les demandes de la societat civil, encara no ha anunciat cap acció per a procedir amb la seva immediata i incondicional cancel·lació.
Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per un reconeixement i restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. La llarga història de colonialisme i ocupacions que ha patit Haití, començant per la colonització espanyola i francesa, i seguint per la ocupació i intervencionisme nord-americans, així com les injustes relacions econòmiques i comercials amb el país i l’explotació dels seus recursos naturals i dels seus
treballadors per part d’empreses transnacionals, han esdevingut en un important deute històric, ecològic i social que els països del Nord haurien de reconèixer i restituir al poble d’Haití.
És important que s’actuï de forma contundent, no només en el moment de
l’emergència, sinó per a posar els fonaments per a que el poble d’Haití pugui
reconstruir el seu país, des de l’exercici de la seva legítima sobirania. És doncs
el moment també per revisar les polítiques econòmiques i acords comercials
imposats a Haití al llarg de les darreres dècades, i els impactes que aquestes han
tingut en l’empobriment i la crisi alimentària que ha patit Haití, amb especial
incidència a les dones. Per a garantir un futur per al poble haitià, lliure de
l’explotació i la dominació que ha patit fins ara, caldrà no només recursos i
ajuda humanitària, sinó una reversió profunda de les relacions comercials,
financeres i polítiques amb el país.
Catalunya, 29 de gener de 2010
ENTITATS QUE HO SIGNEN
1. ACSUR-Las Segovias2. ALBA SUD3. AlterNativa Intercanvi amb Pobles
Indígenas4. Associació
Araguaia amb el bisbe Casaldàliga5. Associació Catalana Enginyeria sense
Fronteres
6. Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i
Desenvolupament7. Col·lectiu RETS: Respostes a les Empreses Transnacionals8.
Cooperacció9. Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines10.
Ecologia Política
11. EdPAC - Educació per a l'Acció Crítica12. Educació Sense Fronteras13.
Entrepobles
14. Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament
15. Fundació Babel Punt de Trobada 16. Fundació per la Pau
17. Icaria Editorial
18. Imatges per a la Solidaritat
19. Inshuti
20. Justícia i Pau
21. Lliga dels Drets dels Pobles
22. Medicus Mundi – Catalunya
23. Nova - Centre per la Innovació Social24. Observatori de Drets Humans - DESC
25. Observatori del Deute en la Globalització
26. SETEM - Catalunya
27. Solidaritat Sense Mons28. Veterinaris sense Fronteres
Davant la tragèdia que està patint el poble d’Haití, milers de persones, entitats socials i institucions arreu del món s’han mobilitzat ràpidament per a fer l’ajuda d’emergència i reconstrucció del país possible. Entre elles, les organitzacions no governamentals i moviments socials a Catalunya han respòs a la gravetat de la situació, cadascuna des de les seves capacitats i sector d’actuació, amb la immediatesa que els ha estat possible i intentant que aquesta resposta fos coordinada i adaptada a les necessitats i demandes de la població.
Les entitats sotasignants volem expressar un cop més la nostra solidaritat i suport amb el poble d’Haití. Però també ens veiem en la obligació d’expressar la nostra profunda preocupació per algunes qüestions relacionades amb com s’està desplegant l’ajuda d’emergència i com es poden desenvolupar les tasques de reconstrucció.
En aquest sentit, i en primer lloc, volem expressar el nostre rebuig a la militarització de l’ajuda que s’està donant a Haití, per part tant de l’exèrcit d’Estats Units (amb 16.000 militars desplegats o per desplegar a la zona), com de la Unió Europea (6.000 efectius) i d’altres cossos militars (NNUU ha anunciat que 3.500 cascos blaus se sumaran als 9.000 que ja formen part de la Missió per l’Estabilització d’Haití, la MINUSTAH; als que s’han d’afegir altres contingents com els 2.000 soldats de Canadà, o els prop de 2.000 de Brasil). Aquesta presència militar a Haití s’ha desplegat de forma descoordinada, amb decisions unilaterals dels diferents països, i sense una missió definida o clara. I el que és més greu, sense que el poble o les institucions haitianes ho hagin sol·licitat. El paper de lideratge i control de zones estratègiques que s’ha autoatorgat l’exèrcit d’Estats Units no només és del tot il·legítim, sinó que està entorpint greument les tasques d’ajuda de les ONG, posant en perill la vida dels milions d’afectats pel terratrèmol. També cal valorar el tipus i forma de lliurar l’ajuda d’emergència, vetllant especialment per la dignitat de les persones, donant especial atenció a dones, nens i nenes, especialment vulnerables i discriminats en moltes de les formes de lliurament escollides.
Ens volem sumar a les veus que s’aixequen a Haití i entre la societat civil internacional per demanar una resposta no militaritzada, formada per cossos civils i que compti amb l’enorme potencial humà i de societat civil organitzada amb que compta Haití.
Pel que fa a l’ajuda d’emergència i reconstrucció, volem insistir en la importància que els recursos que s’ofereixin per part dels donants siguin deslligats d’interessos comercials d’aquests. Aquests recursos han de ser donacions, no préstecs, de forma que no generin nou endeutament. El govern
espanyol hauria de renunciar a l’ús d’instruments com els crèdits FAD, fons reemborsables i lligats a la compra de béns i serveis espanyols, utilitzat anteriorment en emergències similars com les de d’Huracà Mitch a Centre-amèrica o el Tsunami al Sud-est asiàtic.
A més de no generar nou deute, governs i institucions financeres internacionals haurien de cancel·lar de forma immediata i incondicional el deute extern il·legítim d’Haití. Haití, tot i haver rebut una important promesa de reducció de deute al juny de 2009, té encara un deute pendent de 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela. Governs com el francès o
l’italià, ja han anunciat cancel·lacions de deute, i el Club de París (agrupació de països creditors de l’OCDE) ha instat a tots els seus membres a procedir de la mateixa manera. El Govern espanyol és creditor d’un deute de 28.57 milions d’euros (31/12/2008) d’Haití, i tot i les demandes de la societat civil, encara no ha anunciat cap acció per a procedir amb la seva immediata i incondicional cancel·lació.
Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per un reconeixement i restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. La llarga història de colonialisme i ocupacions que ha patit Haití, començant per la colonització espanyola i francesa, i seguint per la ocupació i intervencionisme nord-americans, així com les injustes relacions econòmiques i comercials amb el país i l’explotació dels seus recursos naturals i dels seus
treballadors per part d’empreses transnacionals, han esdevingut en un important deute històric, ecològic i social que els països del Nord haurien de reconèixer i restituir al poble d’Haití.
És important que s’actuï de forma contundent, no només en el moment de
l’emergència, sinó per a posar els fonaments per a que el poble d’Haití pugui
reconstruir el seu país, des de l’exercici de la seva legítima sobirania. És doncs
el moment també per revisar les polítiques econòmiques i acords comercials
imposats a Haití al llarg de les darreres dècades, i els impactes que aquestes han
tingut en l’empobriment i la crisi alimentària que ha patit Haití, amb especial
incidència a les dones. Per a garantir un futur per al poble haitià, lliure de
l’explotació i la dominació que ha patit fins ara, caldrà no només recursos i
ajuda humanitària, sinó una reversió profunda de les relacions comercials,
financeres i polítiques amb el país.
Catalunya, 29 de gener de 2010
ENTITATS QUE HO SIGNEN
1. ACSUR-Las Segovias2. ALBA SUD3. AlterNativa Intercanvi amb Pobles
Indígenas4. Associació
Araguaia amb el bisbe Casaldàliga5. Associació Catalana Enginyeria sense
Fronteres
6. Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i
Desenvolupament7. Col·lectiu RETS: Respostes a les Empreses Transnacionals8.
Cooperacció9. Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines10.
Ecologia Política
11. EdPAC - Educació per a l'Acció Crítica12. Educació Sense Fronteras13.
Entrepobles
14. Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament
15. Fundació Babel Punt de Trobada 16. Fundació per la Pau
17. Icaria Editorial
18. Imatges per a la Solidaritat
19. Inshuti
20. Justícia i Pau
21. Lliga dels Drets dels Pobles
22. Medicus Mundi – Catalunya
23. Nova - Centre per la Innovació Social24. Observatori de Drets Humans - DESC
25. Observatori del Deute en la Globalització
26. SETEM - Catalunya
27. Solidaritat Sense Mons28. Veterinaris sense Fronteres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)