El Solsonès Obert al Món

LA BÒSNIA OBLIDADA

2011-01-27T06:52:00.000-08:00

( Estada de Trenkalòs Solsona als camps de treball de Bòsnia )

Parlaran: Arnau Abella, Alba Carralero, Mercè Codina, Gerard Cases i Laia Vendrell )

Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal

Dia: dissabte 5 de febrer

Hora: a les 8h del vespre

Seguim caminant

2010-12-15T07:43:00.000-08:00

Hem tancat un nou curs, que el varem començat amb l’acte de cloenda del 10è aniversari. L’exposició i la memòria que es va presentar aquell dia, ens va ajudar a fer neteja i organitzar l’arxiu...

El dia a dia a vegades no permet que ens aturem tranquil·lament, ni mirar en perspectiva tot el que s’ha arribat a fer i aconseguir...Ara ja podem dir que ho tenim ben clar i per escrit. La feinada va valdre la pena. Però el més important, és el potencial humà que ha arribat bellugar el SOM durant tots aquests anys, i sobretot en aquest desè aniversari, que ens ha aportat moltes, i bones, i joves ( o no tan joves ) incorporacions per fer la feina del dia a dia; saba nova, revulsiu energètic que tanta falta fa per no encallar-nos, per seguir treballant, per no perdre el fil d’aquesta feina que es va enfilar ara ja fa més d’una dècada.

Crec que podem dir que si d’alguna cosa podem estar orgullosos és del propòsit de fer sempre les coses amb la màxima coherència. Començant per l’estalvi i acabant amb el compromís de finalitzar un projecte una vegada l’hem iniciat. I el més important, sempre que decidim cobrir qualsevol tipus d’ajut, en parlem, ho consensuem, i.... si creiem que el podem assumir i val la pena, el tirem endavant.

A vegades se’ns ha titllat de col·lectiu mimat per l’Administració, ja sigui la més propera ( Ajuntament, Consell...) o no tant ( Agència Catalana de Cooperació, Diputació....). I sí, potser sí que a hores d’ara és una mica així. Però les coses no sorgeixen en va, ni perquè si, ni per casualitat. No, normalment no és així i en el nostre cas tampoc. Creiem, n’estem segurs, vaja!, que tot el que hem aconseguit ha estat fruit d’un degoteig de feina constant.

Per començar podem dir que ens hem guanyat el respecte i la credibilitat perquè podem anar demostrant, encara avui, que fem la feina amb responsabilitat i transparència. Negociem contínuament cada despesa per petita que sigui, i intentem administrar-la amb la responsabilitat que suposa defensar 1€ aquí, perquè sabem que aquesta petita quantitat, una vegada enviada a destí, es multiplica per 5, 7 o 10....Per això aquesta tema és el que ens prenem més seriosament, i podem dir a hores d’ara que ni un cèntim d’euro s’ha malgastat ni ha quedat pel camí. Feina, per altra banda, gens vistosa.

Un altre dels motius que ens ha fet forts davant qualsevol demanda de les que fem, és que som capaços de transmetre passió, responsabilitat i compromís, i és així com hem viscut sempre el SOM. I així ha de seguir sent. Aquesta actitud suposa per a nosaltres, cada vegada més, un esforç per no perdre mai de vista el que representa la cooperació ben entesa, que comença a casa i amb els de casa.

I ja que parlem de cooperació ben entesa, cal dir que les nostres actuacions han estat sempre proposades per la mateixa gent que viu en el marc on actuem, perquè creiem que els projectes ens han de venir donats des del lloc on aniran a parar els recursos. Això suposa, moltes vegades, anar molt lents abans no iniciem un projecte, però sabem la responsabilitat que suposa invertir uns diners sobre els quals després hem de passar comptes al sí de SOM i a totes i cadascuna de les persones que ha confiat en nosaltres a l’hora de col·laborar.

Des dels seus inicis, el SOM mai s’ha plantejar tenir una cartera de socis per cobrar quotes. Hem cregut sempre, i seguim creient, que la millor manera de col·laborar és posant-hi hores ( per preparar actes, reunir-nos,...), material ( fotocòpies, ordinadors, carpetes, material fungible,...), espais ( la casa d’una o altra per treballar, per acollir conferenciants a dispesa...), cotxe per als desplaçaments que calgui ( per assistir a reunions amb diferents organismes de fora de Solsona, anar a buscar i portar conferenciants si es dona el cas, per carregar materials diversos: ja sigui per a fires, exposicions, ...), trucades telefòniques, ma d’obra per a tota la feina que comporta muntar un acte, un concert, una exposició.... Tothom, absolutament tothom, col·labora amb el SOM amb l’aportació personal que creu més justa i necessària. Això vol dir que tots els recursos econòmics de què disposem sempre van, han anat i aniran, únicament i en exclusiva, per als projectes que es duen a terme.

2010-12-01T01:13:00.000-08:00

EL SOLSONÈS OBERT AL MÓN NO S’ATURA
El Solsonès Obert al Món va recollir 9793’50€ en el passat concert solidari de festa major. Els diners ja s’han enviat per continuar treballant en el projecte de Santa Rosa del Peñón, Nicaragua, de formació de joves amb risc d’exclusió social.
Recentment l'Agrupament Escolta Pare Claret ens ha fet arribar bones notícies. Van presentar la nostra entitat a l'Assemblea Anual de Demarcació com a candidata per obtenir l'1% del pressupost de la Demarcació de Manresa per aquest curs. Cada any es destina l'1% a un projecte de cooperació internacional que treballi per millorar la vida d'infants i joves desfavorits i aquest any van aconseguir que escollissin el Solsonès Obert al Món. En aquest cas l’import és de 541.39€ i es destinaran al projecte de El Salvador.
Des de la Diputació també hem rebut una subvenció per donar a conèixer els nostres projectes en especial l’apadrinament d’infants a El Salvador.
El dia 4 de desembre, a la sala cultural de l’Ajuntament, Anna Delgado presenta la seva exposició d’estampats amb motius africans. L’Orfeó Nova Solsona interpretarà una cançó africana en aquesta inauguració. Una part dels guanys obtinguts amb les vendes de l’obra d’Anna Delgado es destinaran a un projecte de cooperació del SOM.
Totes aquestes informacions, a més de l’estat de comptes, la memòria dels darrers dos anys i les propostes de futur són temes que es debatran a l’assemblea que farem el dia 12 de desembre a les 6h de la tarda al bar del Casal de Cultura. Aquesta assemblea és oberta a totes les persones interessades en el SOM, i, de manera molt concreta, a totes les que han participat en l’organització o han assistit a les diverses activitats (concert, parada de la fira, xerrades...).
Si alguna persona vol compartir el que té amb persones més desafavorides a través d’alguns projectes del SOM, pot fer donatius al compte corrent 0049 2595 08 2394042547 del banc Santander Central Hispano, pot apadrinar un infant del projecte d’eradicació de la desnutrició que s’està duent a terme a El Salvador, o també pot col.laborar adquirint gravats fets per Jaume Roure en motiu del desè aniversari.
Des d’aquí volem agrair molt sincerament la bona disposició de totes aquelles persones i organitzacions que col.laboren amb el SOM . Si no fos per aquesta xarxa de solidaritat, la tasca del SOM fóra impossible. Us convidem a conèixer-nos més el dia de l’assemblea o posant-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM.

Concert Obrint Pas

2010-07-18T08:16:00.000-07:00

Dissabte, 4 de setembre, a les 12 de la nit a la sala Xelsa (Solsona)

El preu d el'entrada és de 12 euros (Anticipada, 10 euros)

La podeu comprar a:
L'Ajuntament de Solsona, l'Oficina de Turisme (Plaça Major), al Local de La Fura, al Bar l'Espiga, al Bar Cantàbric i a Ca l'Ester

BONES NOTÍCIES DE “EL SALVADOR”

2010-06-21T06:37:00.000-07:00

Fa gairebé dos mesos que vam rebre la visita de Josefina Purgimon i Damaris Guardado de l'associació ADIC (Asociación para el desarrollo integral comunitario) de Tacuba, El Salvador.
Com és ben conegut ADIC i el SOM col.laboren des de l'any 2002 en el projecte d'apadrinament de nens/es amb situació de desnutrició.
A la reunió del 27 d'abril, on vam assistir alguns membres del SOM i diverses persones que participen en el programa, vam rebre bones notícies:
Des dels inicis ja s'han donat d'allta 187 infants
Donat que aquests darrers temps ja ha desaparegut pràcticament la desnutrició severa, ara el centre recuperacional, “Gladys i Odeli Ramirez”, acull els infants i les seves mares en règim d'ambulatori.
Les mares hi reben capacitació per cuinar aliments saludables i nutritius.
El treball que es fa amb els infants i les mares ja té força impacte en la comunitat.
L'equip de treballadors també fa detecció precoç i prevenció.
S'atenen tots els nens/es detectats encara que tinguin altres malaties o problemes.
Es fa formació en salut reproductiva de cara als adolescents i joves.
En resum; ara a Tacuba la situació ha millorat una mica. Hi ha més vivendes, més escoles, menys desnutrició. Abans Tacuba era el segon lloc del país amb més desnutrició; ara és el 30è.
Ha millorat, per tant podem dir que el programa d'apadrinaments és útil i eficaç.
Malgrat tot, encara queden alguns infants que no es poden atendre. La implicació de Solsona i el Solsonès en aquest projecte és tan profunda que des d'aquestes línies demanem una vegada més la solidaritat per aconseguir erradicar del tot la desnutrició infantil de Tacuba.
Si esteu interessats en col.laborar-hi podeu posar-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM, formalitzar una butlleta d'apadrinament a la rellotgeria Ester o bé fer una aportació pel projecte al nº de compte:
0049-2595-08-2394042547 del banc Santander.
Per a més informació aneu a http://som.solsonae.cat

La Fira del Llibre de Cooperació arriba per primer cop a Solsona

2010-04-09T00:31:00.000-07:00

Solsona acull des d'aquest dijous fins dissabte la primera edició de la Fira del Llibre de Cooperació que es duu a terme en aquesta localitat. Es tracta d'un esdeveniment que organitza l'ONG Trenkalòs i que té com a objectiu fer difusió de llibres relacionats amb el món de la cooperació, així com de temes que hi estan relacionats a través d'exposicions i conferències. Aquesta és la primera vegada que la Fira es durà a terme a Solsona gràcies a la creació d'una delegació de l'ONG a aquesta localitat. Tots els actes, tant l'exposició i venda dels llibres, com les exposicions i conferències, es duran a terme a la seu del Consell Comarcal del Solsonès, al Palau Llobera. Per Trenkalòs, aquesta Fira ha de servir com a plataforma per donar a conèixer conflictes internacionals, publicacions que s'hi refereixen i el treball que duen a terme en aquest àmbit les ONG.La Fira del Llibre de Cooperació se celebra en diferents localitats, però aquesta serà la primera vegada que arribarà a Solsona de la mà d'un grup de joves que han constituït una delegació de Trenkalòs a la localitat. D'aquesta manera, explica Laia Vendrell, es vol donar a conèixer la nova entitat. Si la primera edició té èxit, la intenció d'aquest col·lectiu és repetir-la anualment.A banda de l'exposició i venda d'una vintena de publicacions, durant la Fira es podrà veure l'exposició 'Union Caribe, una fàbrica a Bhopal', dedicada a l'accident químic que va tenir lloc en una fàbrica de pesticides a l'Índia. També es presentarà el llibre dedicat a aquesta mateixa temàtica 'Viatge a l'Índia- Union Carbide (Una fàbrica a Bhopal) i es projectaran els audiovisuals 'Palestina, història d'una ocupació', 'Abans del Nirvana' i 'Pinzells damunt la guerra', dedicat als camps de treball de Trenkalòs a Bòsnia-Hercegovina.En el marc de la Fira també es farà un taller de tècniques de comunicació i es presentarà l'espectacle de realitats i testimonis d'experiències viscudes per Trenkalòs 'Acords després de la guerra'. Trenkalòs treballa en la gestió de projectes de cooperació internacional bàsicament a Bòsnia i Hercegovina. Paral·lelament treballa en la formació i sensibilització especialment dels joves cap a la cultura de la pau i els drets humans individuals i col·lectius.

Manifest ONG's per Haiti

2010-03-26T02:43:00.001-07:00

LES ONGS CATALANES REBUTGEN LA MILITARITZACIÓ DE L’AJUDA QUE S’ESTÀ DONANT A HAITÍ I EXIGEIXEN QUE LA AJUDA A LA RECONSTRUCCIÓ DEL PAÍS SIGUI DE QUALITAT, DESLLIGADA D’INTERESSOS COMERCIALS I SENSE DEUTE EXTERN

Davant la tragèdia que està patint el poble d’Haití, milers de persones, entitats socials i institucions arreu del món s’han mobilitzat ràpidament per a fer l’ajuda d’emergència i reconstrucció del país possible. Entre elles, les organitzacions no governamentals i moviments socials a Catalunya han respòs a la gravetat de la situació, cadascuna des de les seves capacitats i sector d’actuació, amb la immediatesa que els ha estat possible i intentant que aquesta resposta fos coordinada i adaptada a les necessitats i demandes de la població.

Les entitats sotasignants volem expressar un cop més la nostra solidaritat i suport amb el poble d’Haití. Però també ens veiem en la obligació d’expressar la nostra profunda preocupació per algunes qüestions relacionades amb com s’està desplegant l’ajuda d’emergència i com es poden desenvolupar les tasques de reconstrucció.

En aquest sentit, i en primer lloc, volem expressar el nostre rebuig a la militarització de l’ajuda que s’està donant a Haití, per part tant de l’exèrcit d’Estats Units (amb 16.000 militars desplegats o per desplegar a la zona), com de la Unió Europea (6.000 efectius) i d’altres cossos militars (NNUU ha anunciat que 3.500 cascos blaus se sumaran als 9.000 que ja formen part de la Missió per l’Estabilització d’Haití, la MINUSTAH; als que s’han d’afegir altres contingents com els 2.000 soldats de Canadà, o els prop de 2.000 de Brasil). Aquesta presència militar a Haití s’ha desplegat de forma descoordinada, amb decisions unilaterals dels diferents països, i sense una missió definida o clara. I el que és més greu, sense que el poble o les institucions haitianes ho hagin sol·licitat. El paper de lideratge i control de zones estratègiques que s’ha autoatorgat l’exèrcit d’Estats Units no només és del tot il·legítim, sinó que està entorpint greument les tasques d’ajuda de les ONG, posant en perill la vida dels milions d’afectats pel terratrèmol. També cal valorar el tipus i forma de lliurar l’ajuda d’emergència, vetllant especialment per la dignitat de les persones, donant especial atenció a dones, nens i nenes, especialment vulnerables i discriminats en moltes de les formes de lliurament escollides.

Ens volem sumar a les veus que s’aixequen a Haití i entre la societat civil internacional per demanar una resposta no militaritzada, formada per cossos civils i que compti amb l’enorme potencial humà i de societat civil organitzada amb que compta Haití.

Pel que fa a l’ajuda d’emergència i reconstrucció, volem insistir en la importància que els recursos que s’ofereixin per part dels donants siguin deslligats d’interessos comercials d’aquests. Aquests recursos han de ser donacions, no préstecs, de forma que no generin nou endeutament. El govern
espanyol hauria de renunciar a l’ús d’instruments com els crèdits FAD, fons reemborsables i lligats a la compra de béns i serveis espanyols, utilitzat anteriorment en emergències similars com les de d’Huracà Mitch a Centre-amèrica o el Tsunami al Sud-est asiàtic.

A més de no generar nou deute, governs i institucions financeres internacionals haurien de cancel·lar de forma immediata i incondicional el deute extern il·legítim d’Haití. Haití, tot i haver rebut una important promesa de reducció de deute al juny de 2009, té encara un deute pendent de 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela. Governs com el francès o
l’italià, ja han anunciat cancel·lacions de deute, i el Club de París (agrupació de països creditors de l’OCDE) ha instat a tots els seus membres a procedir de la mateixa manera. El Govern espanyol és creditor d’un deute de 28.57 milions d’euros (31/12/2008) d’Haití, i tot i les demandes de la societat civil, encara no ha anunciat cap acció per a procedir amb la seva immediata i incondicional cancel·lació.

Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per un reconeixement i restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. La llarga història de colonialisme i ocupacions que ha patit Haití, començant per la colonització espanyola i francesa, i seguint per la ocupació i intervencionisme nord-americans, així com les injustes relacions econòmiques i comercials amb el país i l’explotació dels seus recursos naturals i dels seus
treballadors per part d’empreses transnacionals, han esdevingut en un important deute històric, ecològic i social que els països del Nord haurien de reconèixer i restituir al poble d’Haití.

És important que s’actuï de forma contundent, no només en el moment de
l’emergència, sinó per a posar els fonaments per a que el poble d’Haití pugui
reconstruir el seu país, des de l’exercici de la seva legítima sobirania. És doncs
el moment també per revisar les polítiques econòmiques i acords comercials
imposats a Haití al llarg de les darreres dècades, i els impactes que aquestes han
tingut en l’empobriment i la crisi alimentària que ha patit Haití, amb especial
incidència a les dones. Per a garantir un futur per al poble haitià, lliure de
l’explotació i la dominació que ha patit fins ara, caldrà no només recursos i
ajuda humanitària, sinó una reversió profunda de les relacions comercials,
financeres i polítiques amb el país.

Catalunya, 29 de gener de 2010

ENTITATS QUE HO SIGNEN

1. ACSUR-Las Segovias2. ALBA SUD3. AlterNativa Intercanvi amb Pobles
Indígenas4. Associació
Araguaia amb el bisbe Casaldàliga5. Associació Catalana Enginyeria sense
Fronteres

6. Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i
Desenvolupament7. Col·lectiu RETS: Respostes a les Empreses Transnacionals8.
Cooperacció9. Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines10.
Ecologia Política

11. EdPAC - Educació per a l'Acció Crítica12. Educació Sense Fronteras13.
Entrepobles

14. Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament

15. Fundació Babel Punt de Trobada 16. Fundació per la Pau

17. Icaria Editorial

18. Imatges per a la Solidaritat

19. Inshuti

20. Justícia i Pau

21. Lliga dels Drets dels Pobles

22. Medicus Mundi – Catalunya

23. Nova - Centre per la Innovació Social24. Observatori de Drets Humans - DESC

25. Observatori del Deute en la Globalització

26. SETEM - Catalunya

27. Solidaritat Sense Mons28. Veterinaris sense Fronteres

"No tothom val per fer cooperació"Jordi Rodri

2010-02-19T08:02:00.000-08:00

La sala gòtica del Consell Comarcal va acollir el passat divendres 26 de febrer una nova xerrada de l'ONG Solsonès Obert al Món per parlar de la cooperació internacional com una opció per a les vacances d'estiu dels joves. Molts er presentar als solsonins la possibilitat de participar en camps de treball a Bòsnia i Hercegovina. Anirà a càrrec de Jordi Rodri, membre de la xarxa Trenkalòs, que ofereix activitats de sensibilització i campanyes de cooperació destinades especialment al sector juvenil. En el mateix acte es projectà el documental Pinzells damunt la guerra.Jordi Rodri agraí la invitació i felicità a la gent del SOM, pel bon treball que fa. I fetes les presentación, Rodri va explicar que és la cooperació, que es pot fer i fins on es pot arribar.Jordi Rodri va donar un to crític a la xerrada, advertint que "sembla que tothom pot anar a fer cooperació, però que el fonament d'aquesta és aquí, la primera feina s'ha de fer aquí amb la formació." Rodri va lamentar que el nivell d'eficacia de la cooperació està caient, i per aquest motiu, TRENKALOS es centra en la formació.Rodri també va voler donar la imatge crua i complexa de la cooperació, i recomanà als joves que assistien a la xerrada que no és més satisfactori ni més bonic anar al país més perillós a fer cooperació que treure una àvia de prop de casa a passejar i gaudir del dia, i és que aquí aprop també hi ha molta gent que té necessitats, i "si no som capaços de millorar i canviar el nostre entorn més proper, no sé que volem fer al Congo".Jordi Rodri va descriure també la cara desagradable de la cooperació i que "cal treure's la idea de que canviarem el món, però si que incidirem en petites realitats".El gruix de la xerrada va ser una explicació dels camps de treball que hi ha a Bòsnia, un país a 2 hores en avió, que ha patit una guerra brutal. Bòsnia és un país una mica més gran que Catalunya on tot ha quedat arrassat, i acabada la guerra cal començar la reconstrucció. Rodri advertí que la gent que va als camps de treball ha de saber que é sun musulmà, que és un serbi, que és un bosni, i per això cal un treball previ de formació a Catalunya. També cal saber que son les mines antipersones, saber com evitar conflictes, i sobretot el que no s'ha de fer. Rodri va cloure manifestant que en la cooperació "t'has de menjar molts marrons, tornar el somriure a gent que ha patit molt i aconseguir que assassins de guerra s'integrin en la vida quotidiana, potenciant la normalitat després del conflicte".

Primers resultats del projecte de cooperació Solsonès-Santa Rosa del Peñón (Nicaragua)

2010-02-08T00:21:00.000-08:00

Recentment el Solsonès Obert al Món ha rebut l’informe del primer any de treball del projecte de Formació Professional per a joves d’aquell municipi de Nicaragua.

Recordem que aquest projecte consisteix en portar a terme cursos de formació professional de costura per a dones en situació de risc, les quals seran ateses durant tres anys de manera que, una vegada organitzades en cooperatives, puguin intentar la seva inserció en el mercat laboral. Les beneficiàries pertanyen al sector més pobre del municipi de Santa Rosa, procedents en un 100% de les Zones Rurals amb alt nivell de vulnerabilitat.
En aquest primer any s’han format 31 noies joves que han aconseguit el certificart de formació, han pogut aprendre a cosir, realitzar diferents peces de roba i estar a punt per entrar al mercat de treball… A part de l’aprenentatge, també ha significat el naixement de petits grups de treball i cooperació i un canvi d’actitud de les famílies. D’altra banda les autoritats muicipals han acceptat aquesta modalitat de formació i s’ha aconseguit el compromís de suport tècnic i institucional de l’Alcaldia.
A l’apartat dels punts febles cal destacar que sis noies van haver d’abandonar el projecte abans de la seva finalització per canvi de domicili o altres problemes, i que algunes de les que van acabar no tenen màquina de cosir a casa per poder treballar.
El compromís del Solsonès Obert al Món és continuar amb la tasca endegada i poder sufragar la posada en funcionament de dos tallers més per tal de poder habillitar professionalment més joves de Santa Rosa del Peñón.
Continuarem informant a través del blog (elsolsonesobertalmon.blogspot.com ) i de la revista Celsona per agrair l’esforç de tanta gent que col.labora en l’èxit d’aquest projecte. Us mostrem algunes imatges significatives del lliurament de diplomes.

Seguim fent camí

2009-12-28T00:41:00.000-08:00

El dissabte, a les vuit, a la sala gòtica del Consell Comarcal s'iniciava l'acte de cloenda del desè aniversari del SOM. Paraules emocionades de dues històriques del SOM i pensaments profunds i missatges encoratjadors dels convidats van precedir a la inauguració de l'exposició que restarà oberta fins al dia 27 a la sala Francesca de Llobera del mateix Consell Comarcal.
Arcadi Oliveres no va poder arribar a temps a causa d'un vol tardaner, però va voler fer l'esforç de pujar fins a Solsona per felicitar l'aniversari i il.lustrar-nos una vegada més amb la seva rigorosa anàlisi de l'actualitat. A la taula, i presentats per Josep M. Montaner, una vegada més Francesc de Dalmasses i Jaume Botey van explicar quins són els reptes i necessitats més colpidores del nostre món. Tots van coincidir en l'anàlisi que la fam, la mala distribució d'aliments entre les societats del "nord" i el "sud" eren l'element més crític per aconseguir un món més equilibrat. En paral.lel i enmig de prolixes explicacions i argumentacions van constatar que la necessitat de democratització profunda ( "politització", mobilització civil, compromís personal...), així com la desmilitarització són condicions indispensables per avançar.
L'acte va acabar amb una simbòlica apagada d'espelmes de tres pastissets amb les lletres del SOM enmig dels bons desitjos de tots els presents.
Van seguir l'acte més de cent persones que van brindar per la bona salut del SOM i van recórrer l'exposició amb l'agradable i desinteressada companyia de la música que van posar professors i alumnes de l'Escola Municipal de Música i de l'Àtic.
La festa s'acabava amb un sopar al Casal, amb una atenció i una qualitat que des d'aquí volem agrair als actuals gestors d'aquest servei: l'AMISOL.
Una vegada més, els ciutadans del Solsonès han donat suport a la seva ONG, el SOM. I el SOM dóna fe que aquesta ha estat només una aturada per contemplar el camí recorregut, però que seguim treballant i seguirem demanant la col.laboració de totes aquelles persones de bona voluntat que vulguin donar un cop de mà.
Fa alguns anys que felicitem les festes de Nadal amb una frase. Mentre no es faci realitat necessitem moltes mans per seguir obrint finestres al món:

"Que tothom tingui de tot i que ningú no ho tingui tot"

Dissabte vam ser molts, però no hi vam poder ser tots. Vam recordar la bona gent que una vegada i una altra ens han fet costat i que per una raó o altra no hi eren. Entre ells, d'una manera especial, el Xavier Jounou. Sempre ha reconegut la feina del SOM i el SOM li ha reconegut el seu interès personal i institucional cap als més desfavorits. Valguin aquestes ratlles per enviar-li una abraçada i desitjar-li entranyablement i emotiva tot allò que necessita.

BONES FESTES!!!!!!!!!

2009-12-24T01:40:00.000-08:00

Amb la cloenda del desè aniversari, el SOM estrena adreça de correu electrònic. Aquesta serà la nova via comunicativa de la qual rebreu informació que anem difonent.
Si voleu rebre informació, fer-nos qualsevol suggeriment, consulta, o proposta, estarem encantats de rebre-la aquí, a solsonesobertalmon@gmail.com.
Ingaugurem doncs, de manera oficial aquest nou mètode de comunicació i aprofitem l'avintentesa per desitjar-vos unes molt bones festes a tots i totes.

Col·lectiu El Solsonès Obert al Món

El comerç just arriba de la mà d'un històric establiment solsoní

2009-12-17T01:24:00.000-08:00

Façana de l'establiment

"Ens ha sorprés la molta informació que té la gent sobre el comerç just"

Teresa Corominas, de Ca la Carme Gras

Des de fa poques setmanes, a la Botiga de Ca la Carme Gras, un històric establiment solsoní fundat el 1924, es poden adquirir productes de Comerç Just, una iniciativa que neix arran de la proposta de l'ong solsonina Solsonès Obert Al Món.

-Com va nèixer la idea de comercialitzar aquest tipus de productes a la vostra botiga?

Va sorgir arran de la Fira de Sant Isidre de fa 2 anys, que en vam començar a parlar a la gent del SOM, que ja venien d'aquests productes al seu estand, i van començar a proposar a establiments de Solsona la possibilitat d'oferir productes de Comerç Just en els seus aparadors.
-I com us va semblar la proposta?

A nosaltres ja ens agradava d'entrada la idea, i són uns productes que ja toquem: cafès, pastes, xocolata, etc...A partir d'aquí ens vam començar a assessorar. Vam dirigir-nos a una distribuidora que es diu Alternativa 3, que està a Terrassa, que són una gent molt propera i sèria, i també vam anar a Tàrrega, on ja hi ha molts comerços que ofereixen aquests productes. Vam demanar com funcionava i ens van explicar que força bé, que hi ha demanda. I tot això ens va engresca a tirar endavant la proposta.
-De moment només oferiu uns determinats productes d'alimentació?

És cert que hi ha una oferta molt variada, però nosaltres ens hem decantat per l'alimentació, per que és el que toquem. De comerç just, hi ha molts productes, com regals, licors, roba, etc. Hi ha molta varietat i qualitat. A més, hi hem disposat d'un aparador propi per aquests productes. De moment hem començat amb un catàleg molt reduit i concret, i ja s'anirà veient segons l'acceptació
-Quina acceptació ha tingut entre els vostres clients?

Ens ha sorprés la molt bona rebuda que hi ha hagut, i sobretot, que ve gent molt assabentada dels productes de comerç just, i que els coneix molt bé, més que nosaltres mateixos fins i tot. N'hi ha que ens diuen que tal o qual xocolata és molt bona, etc. De fet, ara, la pasta està tenint molt d'èxit. A més, tenim un catàleg i si la gent ens demana alguna cosa diferent de la que tenim a l'aparador li podem mirar i fer-li arribar. Estem oberts al que la gent ens demani.
-Quins arguments podriem donar a la gent per que s'interessi pels productes de comerç just?

Doncs, que malgrat provinguin de paisos del tercer món, són de primera qualitat, amb la garantia que no s'han obtingut mitjançant l'explotació infantil o condicions injustes de treball, i els beneficis de la venda d'aquest producte van a parar directament a cooperatives que ajuden aquests paisos.

Segon bloc de 25minuts de la conferencia de Salvador cardus

2009-12-07T11:04:00.000-08:00

Conferència Salvador Cardus (1) Primers 25 minuts

2009-12-06T02:29:00.000-08:00

Segons 25 minuts

AQUEST NADAL REGALA ART SOLIDARI!

2009-11-23T01:43:00.000-08:00

Pots adquirir els gravats del SOM del 19 al 27 de desembre a la sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès.
(Cada dia de 18 a 20h i diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h.)

PROJECTE DEL SOM ( El Solsonès Obert al Món )OBERT A NICARAGUA

2009-11-10T00:19:00.000-08:00

Durant el 2008 el SOM va iniciar un projecte a Nicaragua juntament amb una Associació local (Asociación Dariana) que s’encarrega d’organitzar-lo i supervisar-lo.
El projecte va ser anomenat: Proyecto de habilitación técnica y formación psicosocial de mujeres en situación de riesgo del Municipio de Santa Rosa del Peñón.
Aquest projecte consisteix en portar a terme cursos de formació professional de costura per a dones en situació de risc, les quals seran ateses durant tres anys de manera que, una vegada organitzades en cooperatives, puguin intentar la seva inserció en el mercat laboral. Les beneficiaries pertanyen al sector més pobre del municipi de Santa Rosa, procedents en un 100% de les Zones Rurals amb alt nivell de vulnerabilitat.
La particularitat del projecte resideix en que s’actua sobre la dona en una societat on aquesta està molt desfavorida producte de patrons culturals masclistes. Així, a més de permetre a aquestes joves l’oportunitat de desenvolupar el seu potencial humà, es crea la possibilitat d’augmentar els ingressos familiars.
En el concert solidari que es va dur a terme durant la Festa Major 2008 es van recaptar diners per a aquest projecte i cal dir que la participació va ser molt bona.
A finals de novembre van rebre l’aportació econòmica provinent de Solsona i al mes de gener del 2009 es van començar les classes.
Segons el primer informe que vam rebre al març, de moment és tot un èxit. Tot i la distància que han de recórrer algunes noies per assistir a les classes, moltes d’elles més de tres hores, tenen moltes ganes d’aprendre i de formar-se.
Al mes de juliol ja havien començat a vendre peces a preu de cost i a comprar més roba amb els beneficis. Comencen a tenir encàrrecs i fins i tot s’ha plantejat la possibilitat de que es facin càrrec dels uniformes escolars.
A finals d’any acabarà la primera promoció i a principis del 2010 s’iniciarà la formació amb noves alumnes.
Vist l’èxit del projecte, l’ONG de la Seu d’Urgell “La Seu Solidària”, ciutat agermanada amb Santa Rosa del Peñón, s’ha plantejat contribuir-hi.
Aquest juliol 2 voluntaris d’aquesta ONG van visitar Santa Rosa i van ser ells que, vist la bona impressió que havien tingut del taller de formació, en van informar a l’ONG de la Seu i també al SOM , perquè continuem creient que la nostra feina no és en va.

Agenda llatinoamericana

2009-11-02T02:46:00.000-08:00

Ja tenim les agendes. Valen 7 euros i es poden recollir a la botiga de la Mei.
*****Doneu-hi una ullada, a l'agenda, en digital: http://www.llatinoamericana.org/cat/descarregues/Agenda_2010.pdf

La nostra Portada: «Salvem-nos amb el planeta», de Maximino CEREZO BARREDO

Només fa 40 anys que es va deixar veure per primera vegada,
des de fora, des de l’espai, i la seva imatge no només ens va deixar
atònits, enlluernats per la seva bellesa, sinó que va produir una
transformació de consciència en la Humanitat. La imatge del planeta,
que valia més que un milió de paraules i de refl exions, ens feia
evident que estem embarcats en una mateixa i única nau espacial,
penjats d’ella i units al seu destí...
Però han passat només uns anys i aquella bellesa s’ha transformat
en angoixa, davant d’un planeta amb signes creixents d’escalfament,
de cansament, d’incapacitat per absorbir el nostre impacte creixent, i
de catàstrofes «naturals» cada dia més nombroses...
Hem arribat a temps per incorporar-nos d’una manera responsable
a co-pilotar aquesta nau? Aquesta Agenda del 2010 ens vol proposar
aquest tema urgent, inajornable, i molt exigent.

Publiquem en paper reciclat. És un paper menys vistós. No té la blancor artifi cial del paper ordinari -aconseguida amb químics, i a base de fusta nova-, però, a canvi, no contamina, recicla, reutilitza, i salva arbres, que tanta falta fan en el planeta. Ens hem d’acostumar a aquesta mena de paper més «natural», i afavorir-lo i fi ns i tot «exigir-lo» allà on puguem. El paper normal, que ens surt una mica més
barat a nosaltres, li surt molt car al planeta.
Posem l’accent en la visió, en la mentalitat, en la consciència, en l’educació... Òbviament, apuntem a la pràctica, però el nostre «carisma» és provocar les transformacions de consciència necessàries per tal que apareguin pràctiques radicals noves, des d’una altra visió sistèmica, no només reformes, o pedaços...
Volem aliar-nos amb tots els que busquen aquesta mateixa transformació de consciència. Ens posem al seu servei. Aquesta Agenda vol ser, com sempre i més que altres vegades, una caixa de materials i eines per a l’educació popular. Consulteu també «servicioskoinonia.org/teologiapopular», on solem publicar els nostres «cursos de teologia popular».
L’Arxiu telemàtic de l’Agenda Llatinoamericana continua en línia, oferint els materials que l’Agenda a produït en els seus divuit anys d’existència. Els animadors de comunitats, mestres, professors, agents e pastoral... hi trobaran un arxiu de recursos per a les seves activitats de formació, refl exió, debat...
podent-los buscar per tema, títol, autor, any d’edició... (servicioskoinonia.org/agenda/archivo). Per elebrar els nostres 20 anys, posarem en línia tots els arxius possibles.
latinoamericana.org/2010/info és la pàgina que habilitem a la xarxa per oferir i vehicular més aterials, idees, recursos pedagògics... dels que caben físicament en aquest llibre de paper. Continuem oncs amb la complementarietat entre paper i telemàtica que sempre busquem.
L’Agenda en altres idiomes. En anglès i en francès, la nostra agenda es publica com a edició digital, mprimible a la vostra copisteria local, o llegible al vostre ordinador. Recolliu-la a: latinoamericana.org

Concert Solidari Festa Major 2009

2009-08-17T00:36:00.000-07:00

L'ONG comarcal El Solsonès Obert al Món (SOM) celebra enguany el desè aniversari. Per aquest motiu s'han fet diversos actes al llarg de l'any que es clouran amb la presentació de la publicació amb la memòria a finals de desembre.
Un dels actes més emblemàtics que ha dut a terme el SOM al llarg de la seva existència és el Concert Solidari de Festa Major que permetia aconseguir fons per dur a terme projectes arreu del món. Al llarg d'aquests anys s'ha treballat amb El Salvador, Nicaragua, Chiapas... i hem comptat amb primeres figures de la música: Lluís Llach (en dues ocasions), els Pets, Gossos, Elèctrica Dharma, M del Mar Bonet...
El pròxim 5 de setembre es durà a terme el concert d'aquest any. En aquest desè aniversari hi ha dues novetats: una per raó de l'aniversari i l'altra per les circumstàncies econòmiques i socials actuals.
Per tal de celebrar l'aniversari, tots els intèrprets del concert d'enguany són de la comarca del Solsonès: un homenatge mutu, dels músics (que col.laboren gratuïtament) al SOM i dels SOM als músics que sempre ens han fet costat.
D'altra banda, els diners recaptats es dedicaran per primera vegada a un projecte ben proper: el Fons d'Emergència Social. Aquest fons, coordinat pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Solsona, ajuda les famílies amb risc d'exclusió social que tenim més a prop.
El SOM ja va donar a conèixer aquesta iniciativa durant la passada Fira de Sant Isidre recollint aliments en el seu Cove Solidari. L'aportació que esperem poder fer amb el concert creiem que pot suposar una bona empenta per donar un cop de mà als nostres veïns que estan vivint circumstàncies més crues, víctimes de la crisi actual.

Artistes i grups que actuaran
A les 7 de la tarda als Sants MàrtirsCarles Merino, Clara Corominas, Elisa i Josep, Mònica Mendoza, Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, Banda Patinfanjàs, Marta Serena, Escolania del Claustre, Akústix, Zoryiana Sorkatska i Eugeni Sorkatski, LXX Solsonins, Eduard Tamames, Albert Fontelles, Andreu Soldevila, Tate Gualdo, Alba Marbà, Ninyos Christofh Doben i Marta Moliner, Albert Alabedra, Mireia Barat.

A les 11 de la nit a la Sala XelsaDespertadors Atòmics, Séptimo A, Bluestime, Day Dream Age, Pin's, Crazy Evolution, Batua l'Arç, Descalços.

Preu únic per als 2 concerts: 5 euros

Fem memòria dels 10 anys (Festa Major 2004)

2009-06-15T07:19:00.000-07:00

CONCERT SOLIDARI (VETLLADA INTERCULTURAL), amb els grups Palo Q’sea (Colòmbia), Rachida Arrahat & Moulay Schriff (Marroc) i Griot Sounds (Senegal). Acte adherit al Fòrum de les Cultures

CICLE DE CONFERÈNCIES

2009-05-12T07:29:00.001-07:00

10è ANIVERSARI DEL “SOLSONÈS OBERT AL MÓN”

QUÈ EN SABEM DE LA BANCA ÈTICA?

A càrrec de Jordi Marí, membre de l’entitat FETS, Finançament Ètic Solidari

Dijous,
21 de maig de 2009 a les 21:30h a la
SALA GÒTICA DEL CONSELL COMARCAL

Organitza:
Solsonès Obert al Món (SOM)
http://elsolsonesobertalmon.blogspot.com/

Patrocina:
Consell Comarcal del Solsonès

Primers fruits del projecte a Santa Rosa del Peñón

2009-03-31T02:53:00.001-07:00

El Solsonès Obert al Món participa en un projecte de formació tècnica i psicosocial per a adolescents i joves en situació de risc al municipi de Santa Rosa del Peñón (Nicaragua), en col.laboració amb l’ong local Asociacion Dariana.
Aportant el nostre petit gra de sorra des de Solsona, en forma d’ajut econòmic, es vol contribuir a millorar la conducta dels adolescents i joves en situació de risc per la pràctica d’estils de vida saludables, a través de l’habilitació tècnica vocacional-educativa i l’inserció al mercat laboral.
Gràcies a l’aportació de 9.406’78 dòlars per part del SOM, s’han pogut adquirir 10 màquines de cosir i un motor elèctric, mobiliari per a l’aula de treballi estudi, material de costura i el sou d’un coordinador i una mestra, en aquests dos primers mesos del 2009, segons el balanç presentat recentment.

Resultats molt positius
S’ha aconseguit que 37 alumnes majors de 16 anys i de les distintes comunitats de Santa Rosa estiguin matriculades i assisteixin activament a les classes de costura. Malgrat que la distància recorreguda per la majoria de les estudiants és superior a 3 hores de camí, hi ha moltes ganes d’aprendre.
Les i els estudiants ja estan realitzant pràctiques de confecció. És de destacar la participació activa de les autoritats municipals, pares, mares i alumnat i en la formació a nivell de salud.
Com a conclusió, es pot dir que el 90& dels adolescents i joves en situació de risc han après o estan aprenent un ofici, millorant les condicions de vida de 270 joves i 98 pares de familia. A més, el 90% dels atesos pel projecte s’han organitzat en forma de cooperatives, dotades d eles eines bàsiques per al seu funcionament i amb visió empresarial.

2009-03-31T02:00:00.000-07:00

Dilluns 30 de març a les 18,30 h.al Pati Manning(c. Montalegre,7, Barcelona)

Iraq en l'etapa Obama.
La veu de la resistènciaa càrrec deKhudhair Waheed Hussein,portaveu de la resistència iraquí, metge i professor a la Universitat de Bagdad.

La Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq (PASI)es complau a convidar-te a la xerrada:Amb el suport de:

Plataforma Aturem la GuerraPASI :: http://pasicatalunya.blogspot.com :: pasi@moviments.netHi intervindran:Josep Mª Pijuan, membre de la PASIEman Ahmed Khammas, periodista i exdirectora de l’Occupation Watch Centre a Bagdad

EL SOM FA DEU ANYS

2009-03-16T02:03:00.000-07:00

El passat 20 de desembre es van iniciar els actes commemoratius dels 10 anys de l’ONG SOM, el Solsonès Obert al Món.

Tot va començar amb la voluntat de fer algunes activitats que ens permetessin equipar una escola a la comunitat de La Pimienta, a Chiapas. D’aquella bona experiència en va sorgir un grup disposat a fer un pas més i dur a terme tasques de sensibilització i de cooperació a diferents llocs del món.

Poc després naixia el Solsonès Obert al Món, una petita ONG, d’àmbit comarcal, arrelada en aquest entorn de la Catalunya Central, però que, com el seu nom exposava, tenia l’anhel d’obrir-se, de conèixer i, com quan surts a una finestra, rebre l’aire d’altres llocs i comunicar-se amb l’exterior.

Durant aquests anys s’han treballat en dos sentits. D’una banda s’ha fet una gran tasca de sensibilització i de l’altra s’ha actuat a diferents llocs del món, amb ajuts d’emergència o amb projectes de més llarg abast.

De la sensibilització en volem destacar alguns trets:
El cicle de xerrades ens ha portat conferenciants tan interessants com Arcadi Oliveres, Jaume Botey, Pilar Massana, Roser Palol, Aurora Bau, Jahid Sacardal entre una vintena més… i hem conegut de primera mà la realitat de països tan diversos com Mèxic, el Sàhara, Costa d’Ivori, El Salvador, Romania… o problemes tan punyents com el conflicte d’Iraq i de la zona dels grans llacs africans, l’abast de malalties com la malària o la SIDA, etc
Cada any, amb el suport de l’Ajuntament de Solsona hem fet el concert solidari de la Festa Major que ha permès que artistes de primera línia es fessin ressò dels projectes que apadrinàvem: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Els Pets, Gossos…i així fins a deu.
La Fira de Sant Isidre ens ha permès coordinar una zona d’entitats socials que donen a conèixer els seus projectes i on el SOM ha publicitat, sobretot, el Comerç Just.
Sempre s’ha intentat ajuntar esforços amb altres entitats solsonines per tal que les activitats dutes a terme tinguessin més ressò. En especial s’ha procurat la complicitat de les escoles i les entitats d’educació en el lleure, de manera que els més joves també col.laboressin estretament amb el SOM. Activitats com la recollida de diners un euro= un regal per als nens del Perú, n’és un bon exemple.

Pel que fa a les accions concretes, podem destacar que s’ha col.laborat amb la majoria de països que s’han donat a conèixer a través de les xerrades. Però si d’un projecte en podem dir que és la nostra nineta dels ulls, és la llarga col.laboració amb El Salvador, amb l’apadrinament d’un centre de recuperació nutricional per a nens i nenes amb desnutrició severa. En general, els projectes vinculats a la infància o la salut són els que han rebut més atenció del SOM.

I ara ja fem deu anys. Entenem que aquest és un moment de fer recompte, de repassar el passat, però sobretot d’agafar embranzida pel futur.

A finals d’aquest any 2009, sortirà una publicació que contindrà la nostra història amb el detall de les múltiples actuacions dutes a terme durant aquest deu anys. També comptarem amb la col.laboració d’algunes de les persones que en aquets moment signifiquen més en el món de la solidaritat i la cooperació per les seves aportacions intel.lectuals. També serà el moment de marcar-nos línies de futur: la sensibilització és el camp on podem oferir una feina més continuada en el temps i la volem seguir. Però no volem oblidar l’acció més concreta cap a les zones del planeta on podem oferir el nostre ajut. Sempre amb la contrapart del país receptor com a eina fonamental per dur a terme projectes que surten de les comunitats que els necessiten, el SOM continuarà tenint les finestres obertes arreu del món.

Ens queda, però, un any ple d’activitat:
El 20 de desembre de 2008, Arcadi Oliveres ens plantejava el perquè de les activitats de cooperació i ens convencia una vegada més que cal plantejar-nos l’arrel dels problemes per actuar en conseqüència. Una munió de simpatitzants i col.laboradors omplia la Sala d’actes de l’Ajuntament i comptàvem també amb la presència d’autoritats, etc. També aquest dia posàvem a la venda la sèrie de gravats que l’artista solsoní Jaume Roure ha fet per commemorar l’efemèride.
Al febrer diverses components del SOM vam presentar a Solsona la comunicació que s’havia fet al III Congrés de la Infància de Barcelona.
Esperem la informació que ens proporcionarà l’Aurora Bau o el Jordi Marí, farem actes per als infants i una taula rodona amb joves cooperants solsonins.
Participarem a la Fira de St Isidre i farem el concert de Festa Major.
La jornada de cloenda serà el 19 de desembre de 2009.

Algú pot dir: com cada any! I, sí, és veritat, perquè com cada any obrirem la finestra perquè les brises o les maltempsades de cada lloc ens arribin i, amb la pell curtida i més savis cada dia, sapiguem estendre la mà enllà, oberta al món.

Helder Camara deia que si ajudava un pobre li deien sant i si preguntava per què era pobre li deien comunista. Des del SOM ajudem i ens preguntem. I sovint cada ajuda que oferim significa un pas endavant en la comprensió de la pregunta.

El Solsonès Obert al Món: deu anys d’història i tot un futur per viure.

Viatjar al Sud de manera responsable i solidària

2009-02-28T02:57:00.001-08:00

Les Rutes Solidàries de SETEM-TARANNÀ s'emmarquen dins del moviment del Turisme Responsable, una proposta d'abast internacional liderada per ONG i entitats de tot el món que qüestiona el tipus d'impacte que el turisme convencional ha tingut sobre les poblacions dels països econòmicament empobrits, i que entén el viatge com una potent eina d'intercanvi en la que tant el viatger com les poblacions autòctones poden sortir-ne beneficiades.

Les Rutes Solidàries de SETEM-TARANNÀ és una proposta de turisme compromès, atent a la realitat social i respectuós amb el medi ambient. Una manera de conèixer els països econòmicament més empobrits del planeta a través de la qual els viatgers poden apropar-se a les inquietuds dels homes i les dones dels països del Sud: convivint amb una família del Senegal, escoltant el testimoni dels joves brasilers d'una favela de Rio, escoltant la realitat social d'una dona de l'Índia o sentit com a pròpies les dificultats d'un camp de refugiats tibetans al Nepal.

Al llarg de cada ruta, a més de conviure amb famílies del país, visitar algunes organitzacions locals que treballen pel desenvolupament o la justícia social, els viatgers també tenen l'oportunitat de conèixer de primera mà els espais naturals i d'interès turístic més destacats del país. Aquesta proposta, però, té l'objectiu principal de superar la incomprensió cultural i les desigualtats socials i obrir camins de solidaritat equitatius amb les poblacions autòctones que generalment queden excloses del benefici que pot reportar l'activitat turística.

Per a qualsevol aclariment o més informació a l'adreça de correu electrònic rutes@setem.org o bé al telèfon 93 441 53 35.

EL Solsonès Obert al Món a la revista EL PORTAL

2009-02-26T08:15:00.000-08:00

El butlletí de l'ajuntament de Solsona dedica una pàgina a la nostra ONG amb motiu del seu 10è aniversari

Els drets dels infants II

2009-02-18T10:44:00.000-08:00

Els Drets dels infants a Amèrica Llatina

A l’anterior escrit vàrem parlar dels Drets del Infants en general i de quina era la situació actual al Món. Avui parlarem de la situació dels Drets a Amèrica Llatina.

Farem referència a algunes dades extretes de l´UNICEF.

- Supervivència

Més d’un terç de la població són menors de 18 anys i un 10 % són menors de 5 anys, o sigui que hi ha força població jove.

La taxa de mortalitat perinatal és de 15 per 1000 La de mortalitat infantil de menys d’un any és de 22 per 1000 i la de menors de 5 anys és de 27 per 1000. La taxa de mortalitat de les mares als parts és de 130 per cada 100.000. Totes aquestes taxes són força més altes que les dels països industrialitzats, que són de 4, 5 i 6 per mil i 8 per 1000.000, respectivament.

Salut i nutrició

Hi ha un percentatge del 9% d’infants nascuts amb baix pes i un 7% de menors de 5 anys desnodrits.

Encara és baix el percentatge de població que utilitza fonts millorades d’aigua, especialment a les zones rurals, 73%, i també és baix el % de la població que utilitza fonts adequades de sanejament, 77%. : El 100% de les fonts dels països industrialitzats compleixen les normatives de sanejament.

El 96% dels infants d’un any han rebut les vacunes necessàries.

Educació

Assisteixen a l’escola primària el 90% dels nens i el 91%de les nenes, però sols el 85% la finalitzen. No hi ha dades de l’escola secundària. La taxa d’alfabetització dels adults és del 90%.

Veiem que es dóna paritat de gènere en l’educació però que encara no estan escolaritzats tots els infants ni alfabetitzats tots els adults.
Protecció de la infància

. No tots els infants són inscrits al registre civil i a les zones rurals el percentatge és del 83%.

Es donen diversos casos de matrimonis infantils, 31 % a les zones rurals i 24 % a les urbanes.

El 12% dels nens i el 10% de les nenes treballen.

Evidentment no tots els països d’Amèrica Llatina estan en la mateixa situació i val a dir que la majoria han millorat les condicions aquests darrers anys.

El SOM recolzem projectes de desenvolupament i cooperació a diversos països llatinoamericans: Nicaragua , Perú, Mèxic, El Salvador. El dijous 25 d’abril farem una taula rodona en què els mateixos cooperants ens presentaran les seves experiències en aquests països. Hi sereu benvinguts.

SOM, Solsonès Obert al Món

MOLTES GRÀCIES, en nom nostre i de tots els nens del Perú

2009-02-08T08:54:00.000-08:00

Hola a tots,

Les festes de Nadal van quedar enrere ja fa setmanes. Aquelles dates solen ser d’abundància i màniga ample en TOTS els sentits, però aquest benestar no arriba a TOTS els racons de la mare Terra. Els actes de solidaritat segurament no arreglaran el global dels problemes d’aquest planeta, però en canvi sumen, aporten el seu gra de sorra, i poden arribar a fer molt. Una pila de grans de sorra segueix sent petita, però aporta en positiu, i respira bons sentiments. Diuen que les coses que es fan amb il·lusió i bones intencions sempre estan ben fetes...jo crec que si. I vosaltres?

Per això voldria agrair-vos de tot cor que hagueu ajudat la nostra associació, APECOINCA, a fer feliços molts nens, a les escoles rurals de Querecotillo (Sullana, Perú). Tot costa molt, però un any més ho hem aconseguit. El motor ha estat cadascun dels vostres calendaris, aquell gra de sorra, tan petit, però tan important, aquella brisa d’aire (aire del bo), que ha bufat cap al Perú i ara mateix el disfruten tantes ànimes, carregades d’il·lusió i esperança, que algun dia tindran una vida millor.

Us faig arribar aquest document (adjunt al mail) que m’envien des del Perú, en mostra d’agraïment a la vostra valuosíssima ajuda. Gràcies a tots i fins aviat!

Jaume

/“El segle XXI serà un món solidari, obert i plural... o no serà”/

Josep M. Fisa

APECOINCA APUESTA POR DESARROLLO DE PIURA - PERU

2009-01-25T10:03:00.000-08:00

Els Drets dels infants

2009-01-18T02:53:00.001-08:00

Acabem de passar les festes de Nadal, cap d´Any i Reis i a casa nostra ens hem preocupat força pel benestar dels nostres infants i per fer-los molts regals, alguns necessaris però d´altres segurament no tant. Però quina és la situació de la infància al món?

Des del SOM creiem que cal reflexionar sobre algunes dades referents a això.

Els Drets dels Infants foren aprovats, a la convenció de les Nacions Unides, a Ginebra el 20 de novembre del 1989 , després de nombrosos debats i propostes que ja procedien dels anys posteriors a la primera Guerra Mundial.

El document conté 54 articles que intenten donar resposta a les necessitats de la infància. Els àmbits recollits són : definició d´infància fins als 18 anys, dret a la no discriminació, a tenir una identitat i una família, a disposar de benestar, desenvolupament global, educació, salut, lleure, llibertat d´expressió, de consciència i de religió, dret a obtenir informació i protecció contra els maltractaments i abusos i contra el treball explotador, etc. L´ infant ha de ser objecte de prevenció i protecció i subjecte de participació. Alguns dels articles finals fan referència a l´obligació de l´ Estat de difondre aquests drets, de prevenir situacions conflictives, de crear comitès que avaluïn la seva aplicació i en facin informes, de redactar decrets i normes i dotar de les condiciones necessàries per tal que els articles es respectin i apliquin universalment.

Però sabem que si bé disposar d´una declaració de drets de l´infant ha estat una gran conquesta molt important i que ha representat un pas endavant considerable, també és cert que aquests drets no s´apliquen a molts dels països i que n´hi ha alguns que es trepitgen a tot arreu.

Vegem quina és la situació actual de la infància al món, segons dades de l´UNICEF

1.000 milions d´ infants en el món viuen en la pobresa (50%).

143 milions de menors de 5 anys sofreixen desnutrició.

400 milions no tenen aigua potable ( 20%).

270 milions no tenen accés als serveis de salut (14%)

La tassa de mortalitat infantil dels menors de 5 anys és de 5 per cada mil als països industrialitzats, 27 per mil a l ´Amèrica llatina, 72 per mil al món.

500.000 dones moren per complicacions durant l´embaràs i el part. A l´ Àfrica subsahariana 1 de cada 22 dones moren, mentre que als països industrialitzats els passa a 1 de cada 8.000 dones.

2´3 milions d´ infants estan infectats de VIH.

121 milions d´ infants no van a l´ escola( 7%). La majoria d´ ells són nenes.

220 milions treballen (12%), dels quals 126 milions ho fan en treballs perillosos, i 1 de cada 6 treballa més de 28 hores setmanals.

1´2 milions són víctimes de l’explotació sexual.

Molts milions són víctimes de conflictes bèl·lics des de 1990. 5´8 milions són refugiats i 8´8 milions són desplaçats interns.

L´Organització de les Nacions Unides va establir 8 objectius de Desenvolupament del Mil·lenni , ODM, com a metes per aconseguir el 2015. Veiem què passa en relació a la infància.

Obj. 1.- Eradicar la pobresa extrema: S´ observa certa millora en el % de desnutrició infantil. El 1990, 32 %; mentre que el 2006, 27 % de desnutrició.

Obj. 2. Aconseguir una educació primària universal: També es dóna una certa millora en escolarització: el 2002, 115 milions de no escolaritzats, mentre que el 2006, 96 milions.

Obj, 3. Promoció d´igualtat entre gèneres. Disminueix la diferència d´escolarització. El 1990,86 % de nens i 78 % de nenes, mentre que el 2005, 89 % de nens i 85 % de nenes escolaritzats.

Obj. 4.- Disminuir la mortaldat infantil dels menors de 5 anys. Per primera vegada baixa de 10 milions. El 1960, 20 milions, mentre que el 1990, 9´5 milions. 4 milions d´ells són nadons de menys d´un mes de vida.

Obj. 5-.- Millora de les condicions de salut materna. Hi ha hagut certa disminució de la mortaldat de les mares en el part.

Obj. 6,.- Combatre malalties: VIH, malària.... 2006, 380.000 menors morts per VIH i 15´2 milions d´orfes per VIH

Obj.7: Garantir sostenibilitat Medi Ambient: Ha augmentat una mica la població que accedeix a l’aigua potable: Món, 59%; Amèrica Llatina, 77%; Països industrialitzats, 100%. No ha disminuït el nombre de víctimes de l´explotació sexual ni el nombre de víctimes dels conflictes bèl·lics.

Obj.8 : Potenciar una aliança mundial pel desenvolupament. Hi ha més acords entre països però queda molt per fer.

Després d’estudiar totes aquestes dades veiem que encara queda molt per fer. I a més
fa por que amb la crisi econòmica actual es rescindeixin força els ajuts que poden contribuir a aconseguir els objectius del mil·lenni i que anem enrere en lloc d´ anar endavant en les petites conquestes aconseguides.

El SOM amb els seus projectes a diferents països com El Salvador, Nicaragua i Perú intenta contribuir d’alguna manera a millorar la situació sobretot de salut i educació de la població infantil i les seves famílies.

Tots i totes podem fer que aquests ajuts es puguin anar enviant. Totes les col·laboracions seran benvingudes.

Solsonès Obert al Món

ART i SOLIDARITAT

2009-01-14T06:29:00.000-08:00

L’ONG SOM, Solsonès Obert al Món,
celebra el seu 10è aniversari.

En motiu de la celebració s’han editat dos gravats de l’artista solsoní Jaume Roure.

Far/2008
Edició de 55 exemplars Tècnica: Aiguafort i collage Paper: Hahnemühle 300g Preu: 150 euros

Palmera/2008
Edició de 55 exemplars Tècnica: Aiguafort i collage Paper: Hahnemühle 300g Preu: 150 euros

Els pots adquirir a Ca l’Ester (Mei) o trucant als telèfons 667024557 (Montse) i 619413816 (Marta)

L’art i la solidaritat s’uneixen. Gràcies

Conferència d'Arcadi Oliveres en el 10è aniversari del SOM

2008-12-25T08:46:00.000-08:00

sala cultural de l'Ajuntament
20 de desembre, 20 h

L'ONG solsonina obrí els actes de commemoració del seu primer decenni amb el president de Justícia i Pau

Doctor en Ciències Econòmiques i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, tornà a Solsona per obrir els actes del desè aniversari de l'ONG SOM (El Solsonès Obert al Món) amb una conferència que dugué per nom "Els reptes de les ONG: presa de consciència i cooperació". En el mateix acte hi intervingueren musicalment les cantants de Vox Musici.

Gràcies a tots els que vau venir al Concert Solidari

2008-09-09T01:11:00.000-07:00

Fotos, Maria Padró

El concert solidari de la Festa Major, destinat a un projecte a Nicaragua

2008-08-08T02:55:00.000-07:00

Els beneficis recollits en aquest concert aniran destinats a la formació professional d’adolescents i joves del municipi de Santa Rosa del Peñón de Nicaragua

L’ong solsonina Solsonès Obert al Món i l’Ajuntament de Solsona porten un concert especial per a la propera Festa Major, amb els grups Elèctrica Darmha i Gossos. Serà el dissabte 6 de setembre, a la Sala Xelsa de Solsona, a les 11 de la nit. Preu: 10 euros anticipada / 12 euros a guixeta.

Descripció del projecte

Santa Rosa del Peñón és un municipi situat al nord-oest de Nicaragua, prop de la costa del Pacífic. Té una població d’uns 10.000 habitants i la principal activitat econòmica és l’agricultura i la cria d’animals com el porc i les gallines.
L’absència de programes socials i la manca de centres educatius tanquen moltes oportunitats a la població, especialment als adolescents i joves als quals, per la seva condició socioeconòmica, no els és possible continuar els seus estudis. Només un 1 % dels joves tenen els suficients recursos per viatjar cap a la capital i cursar estudis universitaris.
Hi ha molt poca feina en aquest municipi i la que hi ha està molt mal pagada: a vegades no arriba ni pel consum bàsic d’alimentació.
Una part d’aquests adolescents sense recursos es veuen obligats a emigrar cap a països com EAU, Espanya o Costa Rica per intentar trobar treball. La resta es queden al municipi sense cap oportunitat. És molt freqüent en aquests joves el consum d’alcohol, la inhalació de pega i el consum de drogues. El carrer es converteix en la seva llar i això comporta inseguretat ciutadana.
L’associació Dariana és una organització nicaragüenca sense ànim de lucre, de caràcter social, aconfessional i apartidista que té com a objectiu millorar les condicions i la qualitat de vida de la població nicaragüenca mitjançant la cooperació amb organismes nacionals i internacionals.
Davant el deteriorament personal que pateixen els adolescents i joves del municipi de Santa Rosa del Peñón pels efectes de vulnerabilitat, desocupació, drogues i alcohol, l’associació Dariana proposa un projecte de formació tècnico-educativa que permeti a aquests joves desenvolupar el seu potencial humà de manera satisfactòria.
Aquest projecte consisteix a portar a terme cursos de formació professional (fusteria, construcció i costura) per a aquests joves en situació de risc els quals seran atesos durant tres anys, de manera que, una vegada organitzats en cooperatives, puguin intentar la seva inserció en el mercat laboral.
El SOM vol aportar el seu granet d’arena perquè aquests joves puguin millorar el seu present i per això convida tothom a participar en el concert solidari d’enguany.