Seguim caminant

Hem tancat un nou curs, que el varem començat amb l’acte de cloenda del 10è aniversari. L’exposició i la memòria que es va presentar aquell dia, ens va ajudar a fer neteja i organitzar l’arxiu...

El dia a dia a vegades no permet que ens aturem tranquil·lament, ni mirar en perspectiva tot el que s’ha arribat a fer i aconseguir...Ara ja podem dir que ho tenim ben clar i per escrit. La feinada va valdre la pena. Però el més important, és el potencial humà que ha arribat bellugar el SOM durant tots aquests anys, i sobretot en aquest desè aniversari, que ens ha aportat moltes, i bones, i joves ( o no tan joves ) incorporacions per fer la feina del dia a dia; saba nova, revulsiu energètic que tanta falta fa per no encallar-nos, per seguir treballant, per no perdre el fil d’aquesta feina que es va enfilar ara ja fa més d’una dècada.

Crec que podem dir que si d’alguna cosa podem estar orgullosos és del propòsit de fer sempre les coses amb la màxima coherència. Començant per l’estalvi i acabant amb el compromís de finalitzar un projecte una vegada l’hem iniciat. I el més important, sempre que decidim cobrir qualsevol tipus d’ajut, en parlem, ho consensuem, i.... si creiem que el podem assumir i val la pena, el tirem endavant.

A vegades se’ns ha titllat de col·lectiu mimat per l’Administració, ja sigui la més propera ( Ajuntament, Consell...) o no tant ( Agència Catalana de Cooperació, Diputació....). I sí, potser sí que a hores d’ara és una mica així. Però les coses no sorgeixen en va, ni perquè si, ni per casualitat. No, normalment no és així i en el nostre cas tampoc. Creiem, n’estem segurs, vaja!, que tot el que hem aconseguit ha estat fruit d’un degoteig de feina constant.

Per començar podem dir que ens hem guanyat el respecte i la credibilitat perquè podem anar demostrant, encara avui, que fem la feina amb responsabilitat i transparència. Negociem contínuament cada despesa per petita que sigui, i intentem administrar-la amb la responsabilitat que suposa defensar 1€ aquí, perquè sabem que aquesta petita quantitat, una vegada enviada a destí, es multiplica per 5, 7 o 10....Per això aquesta tema és el que ens prenem més seriosament, i podem dir a hores d’ara que ni un cèntim d’euro s’ha malgastat ni ha quedat pel camí. Feina, per altra banda, gens vistosa.

Un altre dels motius que ens ha fet forts davant qualsevol demanda de les que fem, és que som capaços de transmetre passió, responsabilitat i compromís, i és així com hem viscut sempre el SOM. I així ha de seguir sent. Aquesta actitud suposa per a nosaltres, cada vegada més, un esforç per no perdre mai de vista el que representa la cooperació ben entesa, que comença a casa i amb els de casa.

I ja que parlem de cooperació ben entesa, cal dir que les nostres actuacions han estat sempre proposades per la mateixa gent que viu en el marc on actuem, perquè creiem que els projectes ens han de venir donats des del lloc on aniran a parar els recursos. Això suposa, moltes vegades, anar molt lents abans no iniciem un projecte, però sabem la responsabilitat que suposa invertir uns diners sobre els quals després hem de passar comptes al sí de SOM i a totes i cadascuna de les persones que ha confiat en nosaltres a l’hora de col·laborar.

Des dels seus inicis, el SOM mai s’ha plantejar tenir una cartera de socis per cobrar quotes. Hem cregut sempre, i seguim creient, que la millor manera de col·laborar és posant-hi hores ( per preparar actes, reunir-nos,...), material ( fotocòpies, ordinadors, carpetes, material fungible,...), espais ( la casa d’una o altra per treballar, per acollir conferenciants a dispesa...), cotxe per als desplaçaments que calgui ( per assistir a reunions amb diferents organismes de fora de Solsona, anar a buscar i portar conferenciants si es dona el cas, per carregar materials diversos: ja sigui per a fires, exposicions, ...), trucades telefòniques, ma d’obra per a tota la feina que comporta muntar un acte, un concert, una exposició.... Tothom, absolutament tothom, col·labora amb el SOM amb l’aportació personal que creu més justa i necessària. Això vol dir que tots els recursos econòmics de què disposem sempre van, han anat i aniran, únicament i en exclusiva, per als projectes que es duen a terme.

EL SOLSONÈS OBERT AL MÓN NO S’ATURA
El Solsonès Obert al Món va recollir 9793’50€ en el passat concert solidari de festa major. Els diners ja s’han enviat per continuar treballant en el projecte de Santa Rosa del Peñón, Nicaragua, de formació de joves amb risc d’exclusió social.
Recentment l'Agrupament Escolta Pare Claret ens ha fet arribar bones notícies. Van presentar la nostra entitat a l'Assemblea Anual de Demarcació com a candidata per obtenir l'1% del pressupost de la Demarcació de Manresa per aquest curs. Cada any es destina l'1% a un projecte de cooperació internacional que treballi per millorar la vida d'infants i joves desfavorits i aquest any van aconseguir que escollissin el Solsonès Obert al Món. En aquest cas l’import és de 541.39€ i es destinaran al projecte de El Salvador.
Des de la Diputació també hem rebut una subvenció per donar a conèixer els nostres projectes en especial l’apadrinament d’infants a El Salvador.
El dia 4 de desembre, a la sala cultural de l’Ajuntament, Anna Delgado presenta la seva exposició d’estampats amb motius africans. L’Orfeó Nova Solsona interpretarà una cançó africana en aquesta inauguració. Una part dels guanys obtinguts amb les vendes de l’obra d’Anna Delgado es destinaran a un projecte de cooperació del SOM.
Totes aquestes informacions, a més de l’estat de comptes, la memòria dels darrers dos anys i les propostes de futur són temes que es debatran a l’assemblea que farem el dia 12 de desembre a les 6h de la tarda al bar del Casal de Cultura. Aquesta assemblea és oberta a totes les persones interessades en el SOM, i, de manera molt concreta, a totes les que han participat en l’organització o han assistit a les diverses activitats (concert, parada de la fira, xerrades...).
Si alguna persona vol compartir el que té amb persones més desafavorides a través d’alguns projectes del SOM, pot fer donatius al compte corrent 0049 2595 08 2394042547 del banc Santander Central Hispano, pot apadrinar un infant del projecte d’eradicació de la desnutrició que s’està duent a terme a El Salvador, o també pot col.laborar adquirint gravats fets per Jaume Roure en motiu del desè aniversari.
Des d’aquí volem agrair molt sincerament la bona disposició de totes aquelles persones i organitzacions que col.laboren amb el SOM . Si no fos per aquesta xarxa de solidaritat, la tasca del SOM fóra impossible. Us convidem a conèixer-nos més el dia de l’assemblea o posant-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM.

Concert Obrint Pas

Dissabte, 4 de setembre, a les 12 de la nit a la sala Xelsa (Solsona)

El preu d el'entrada és de 12 euros (Anticipada, 10 euros)

La podeu comprar a:
L'Ajuntament de Solsona, l'Oficina de Turisme (Plaça Major), al Local de La Fura, al Bar l'Espiga, al Bar Cantàbric i a Ca l'Ester

BONES NOTÍCIES DE “EL SALVADOR”

Fa gairebé dos mesos que vam rebre la visita de Josefina Purgimon i Damaris Guardado de l'associació ADIC (Asociación para el desarrollo integral comunitario) de Tacuba, El Salvador.
Com és ben conegut ADIC i el SOM col.laboren des de l'any 2002 en el projecte d'apadrinament de nens/es amb situació de desnutrició.
A la reunió del 27 d'abril, on vam assistir alguns membres del SOM i diverses persones que participen en el programa, vam rebre bones notícies:
Des dels inicis ja s'han donat d'allta 187 infants
Donat que aquests darrers temps ja ha desaparegut pràcticament la desnutrició severa, ara el centre recuperacional, “Gladys i Odeli Ramirez”, acull els infants i les seves mares en règim d'ambulatori.
Les mares hi reben capacitació per cuinar aliments saludables i nutritius.
El treball que es fa amb els infants i les mares ja té força impacte en la comunitat.
L'equip de treballadors també fa detecció precoç i prevenció.
S'atenen tots els nens/es detectats encara que tinguin altres malaties o problemes.
Es fa formació en salut reproductiva de cara als adolescents i joves.
En resum; ara a Tacuba la situació ha millorat una mica. Hi ha més vivendes, més escoles, menys desnutrició. Abans Tacuba era el segon lloc del país amb més desnutrició; ara és el 30è.
Ha millorat, per tant podem dir que el programa d'apadrinaments és útil i eficaç.
Malgrat tot, encara queden alguns infants que no es poden atendre. La implicació de Solsona i el Solsonès en aquest projecte és tan profunda que des d'aquestes línies demanem una vegada més la solidaritat per aconseguir erradicar del tot la desnutrició infantil de Tacuba.
Si esteu interessats en col.laborar-hi podeu posar-vos en contacte amb qualsevol membre del SOM, formalitzar una butlleta d'apadrinament a la rellotgeria Ester o bé fer una aportació pel projecte al nº de compte:
0049-2595-08-2394042547 del banc Santander.
Per a més informació aneu a http://som.solsonae.cat

La Fira del Llibre de Cooperació arriba per primer cop a Solsona

Solsona acull des d'aquest dijous fins dissabte la primera edició de la Fira del Llibre de Cooperació que es duu a terme en aquesta localitat. Es tracta d'un esdeveniment que organitza l'ONG Trenkalòs i que té com a objectiu fer difusió de llibres relacionats amb el món de la cooperació, així com de temes que hi estan relacionats a través d'exposicions i conferències. Aquesta és la primera vegada que la Fira es durà a terme a Solsona gràcies a la creació d'una delegació de l'ONG a aquesta localitat. Tots els actes, tant l'exposició i venda dels llibres, com les exposicions i conferències, es duran a terme a la seu del Consell Comarcal del Solsonès, al Palau Llobera. Per Trenkalòs, aquesta Fira ha de servir com a plataforma per donar a conèixer conflictes internacionals, publicacions que s'hi refereixen i el treball que duen a terme en aquest àmbit les ONG.La Fira del Llibre de Cooperació se celebra en diferents localitats, però aquesta serà la primera vegada que arribarà a Solsona de la mà d'un grup de joves que han constituït una delegació de Trenkalòs a la localitat. D'aquesta manera, explica Laia Vendrell, es vol donar a conèixer la nova entitat. Si la primera edició té èxit, la intenció d'aquest col·lectiu és repetir-la anualment.A banda de l'exposició i venda d'una vintena de publicacions, durant la Fira es podrà veure l'exposició 'Union Caribe, una fàbrica a Bhopal', dedicada a l'accident químic que va tenir lloc en una fàbrica de pesticides a l'Índia. També es presentarà el llibre dedicat a aquesta mateixa temàtica 'Viatge a l'Índia- Union Carbide (Una fàbrica a Bhopal) i es projectaran els audiovisuals 'Palestina, història d'una ocupació', 'Abans del Nirvana' i 'Pinzells damunt la guerra', dedicat als camps de treball de Trenkalòs a Bòsnia-Hercegovina.En el marc de la Fira també es farà un taller de tècniques de comunicació i es presentarà l'espectacle de realitats i testimonis d'experiències viscudes per Trenkalòs 'Acords després de la guerra'. Trenkalòs treballa en la gestió de projectes de cooperació internacional bàsicament a Bòsnia i Hercegovina. Paral·lelament treballa en la formació i sensibilització especialment dels joves cap a la cultura de la pau i els drets humans individuals i col·lectius.

Manifest ONG's per Haiti

LES ONGS CATALANES REBUTGEN LA MILITARITZACIÓ DE L’AJUDA QUE S’ESTÀ DONANT A HAITÍ I EXIGEIXEN QUE LA AJUDA A LA RECONSTRUCCIÓ DEL PAÍS SIGUI DE QUALITAT, DESLLIGADA D’INTERESSOS COMERCIALS I SENSE DEUTE EXTERN


Davant la tragèdia que està patint el poble d’Haití, milers de persones, entitats socials i institucions arreu del món s’han mobilitzat ràpidament per a fer l’ajuda d’emergència i reconstrucció del país possible. Entre elles, les organitzacions no governamentals i moviments socials a Catalunya han respòs a la gravetat de la situació, cadascuna des de les seves capacitats i sector d’actuació, amb la immediatesa que els ha estat possible i intentant que aquesta resposta fos coordinada i adaptada a les necessitats i demandes de la població.


Les entitats sotasignants volem expressar un cop més la nostra solidaritat i suport amb el poble d’Haití. Però també ens veiem en la obligació d’expressar la nostra profunda preocupació per algunes qüestions relacionades amb com s’està desplegant l’ajuda d’emergència i com es poden desenvolupar les tasques de reconstrucció.


En aquest sentit, i en primer lloc, volem expressar el nostre rebuig a la militarització de l’ajuda que s’està donant a Haití, per part tant de l’exèrcit d’Estats Units (amb 16.000 militars desplegats o per desplegar a la zona), com de la Unió Europea (6.000 efectius) i d’altres cossos militars (NNUU ha anunciat que 3.500 cascos blaus se sumaran als 9.000 que ja formen part de la Missió per l’Estabilització d’Haití, la MINUSTAH; als que s’han d’afegir altres contingents com els 2.000 soldats de Canadà, o els prop de 2.000 de Brasil). Aquesta presència militar a Haití s’ha desplegat de forma descoordinada, amb decisions unilaterals dels diferents països, i sense una missió definida o clara. I el que és més greu, sense que el poble o les institucions haitianes ho hagin sol·licitat. El paper de lideratge i control de zones estratègiques que s’ha autoatorgat l’exèrcit d’Estats Units no només és del tot il·legítim, sinó que està entorpint greument les tasques d’ajuda de les ONG, posant en perill la vida dels milions d’afectats pel terratrèmol. També cal valorar el tipus i forma de lliurar l’ajuda d’emergència, vetllant especialment per la dignitat de les persones, donant especial atenció a dones, nens i nenes, especialment vulnerables i discriminats en moltes de les formes de lliurament escollides.

Ens volem sumar a les veus que s’aixequen a Haití i entre la societat civil internacional per demanar una resposta no militaritzada, formada per cossos civils i que compti amb l’enorme potencial humà i de societat civil organitzada amb que compta Haití.

Pel que fa a l’ajuda d’emergència i reconstrucció, volem insistir en la importància que els recursos que s’ofereixin per part dels donants siguin deslligats d’interessos comercials d’aquests. Aquests recursos han de ser donacions, no préstecs, de forma que no generin nou endeutament. El govern
espanyol hauria de renunciar a l’ús d’instruments com els crèdits FAD, fons reemborsables i lligats a la compra de béns i serveis espanyols, utilitzat anteriorment en emergències similars com les de d’Huracà Mitch a Centre-amèrica o el Tsunami al Sud-est asiàtic.

A més de no generar nou deute, governs i institucions financeres internacionals haurien de cancel·lar de forma immediata i incondicional el deute extern il·legítim d’Haití. Haití, tot i haver rebut una important promesa de reducció de deute al juny de 2009, té encara un deute pendent de 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela. Governs com el francès o
l’italià, ja han anunciat cancel·lacions de deute, i el Club de París (agrupació de països creditors de l’OCDE) ha instat a tots els seus membres a procedir de la mateixa manera. El Govern espanyol és creditor d’un deute de 28.57 milions d’euros (31/12/2008) d’Haití, i tot i les demandes de la societat civil, encara no ha anunciat cap acció per a procedir amb la seva immediata i incondicional cancel·lació.

Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per un reconeixement i restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. La llarga història de colonialisme i ocupacions que ha patit Haití, començant per la colonització espanyola i francesa, i seguint per la ocupació i intervencionisme nord-americans, així com les injustes relacions econòmiques i comercials amb el país i l’explotació dels seus recursos naturals i dels seus
treballadors per part d’empreses transnacionals, han esdevingut en un important deute històric, ecològic i social que els països del Nord haurien de reconèixer i restituir al poble d’Haití.

És important que s’actuï de forma contundent, no només en el moment de
l’emergència, sinó per a posar els fonaments per a que el poble d’Haití pugui
reconstruir el seu país, des de l’exercici de la seva legítima sobirania. És doncs
el moment també per revisar les polítiques econòmiques i acords comercials
imposats a Haití al llarg de les darreres dècades, i els impactes que aquestes han
tingut en l’empobriment i la crisi alimentària que ha patit Haití, amb especial
incidència a les dones. Per a garantir un futur per al poble haitià, lliure de
l’explotació i la dominació que ha patit fins ara, caldrà no només recursos i
ajuda humanitària, sinó una reversió profunda de les relacions comercials,
financeres i polítiques amb el país.



Catalunya, 29 de gener de 2010





ENTITATS QUE HO SIGNEN

1. ACSUR-Las Segovias2. ALBA SUD3. AlterNativa Intercanvi amb Pobles
Indígenas4. Associació
Araguaia amb el bisbe Casaldàliga5. Associació Catalana Enginyeria sense
Fronteres

6. Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i
Desenvolupament7. Col·lectiu RETS: Respostes a les Empreses Transnacionals8.
Cooperacció9. Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines10.
Ecologia Política

11. EdPAC - Educació per a l'Acció Crítica12. Educació Sense Fronteras13.
Entrepobles

14. Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament

15. Fundació Babel Punt de Trobada 16. Fundació per la Pau

17. Icaria Editorial

18. Imatges per a la Solidaritat

19. Inshuti

20. Justícia i Pau

21. Lliga dels Drets dels Pobles

22. Medicus Mundi – Catalunya

23. Nova - Centre per la Innovació Social24. Observatori de Drets Humans - DESC

25. Observatori del Deute en la Globalització

26. SETEM - Catalunya

27. Solidaritat Sense Mons28. Veterinaris sense Fronteres

"No tothom val per fer cooperació"Jordi Rodri

La sala gòtica del Consell Comarcal va acollir el passat divendres 26 de febrer una nova xerrada de l'ONG Solsonès Obert al Món per parlar de la cooperació internacional com una opció per a les vacances d'estiu dels joves. Molts er presentar als solsonins la possibilitat de participar en camps de treball a Bòsnia i Hercegovina. Anirà a càrrec de Jordi Rodri, membre de la xarxa Trenkalòs, que ofereix activitats de sensibilització i campanyes de cooperació destinades especialment al sector juvenil. En el mateix acte es projectà el documental Pinzells damunt la guerra.Jordi Rodri agraí la invitació i felicità a la gent del SOM, pel bon treball que fa. I fetes les presentación, Rodri va explicar que és la cooperació, que es pot fer i fins on es pot arribar.Jordi Rodri va donar un to crític a la xerrada, advertint que "sembla que tothom pot anar a fer cooperació, però que el fonament d'aquesta és aquí, la primera feina s'ha de fer aquí amb la formació." Rodri va lamentar que el nivell d'eficacia de la cooperació està caient, i per aquest motiu, TRENKALOS es centra en la formació.Rodri també va voler donar la imatge crua i complexa de la cooperació, i recomanà als joves que assistien a la xerrada que no és més satisfactori ni més bonic anar al país més perillós a fer cooperació que treure una àvia de prop de casa a passejar i gaudir del dia, i és que aquí aprop també hi ha molta gent que té necessitats, i "si no som capaços de millorar i canviar el nostre entorn més proper, no sé que volem fer al Congo".Jordi Rodri va descriure també la cara desagradable de la cooperació i que "cal treure's la idea de que canviarem el món, però si que incidirem en petites realitats".El gruix de la xerrada va ser una explicació dels camps de treball que hi ha a Bòsnia, un país a 2 hores en avió, que ha patit una guerra brutal. Bòsnia és un país una mica més gran que Catalunya on tot ha quedat arrassat, i acabada la guerra cal començar la reconstrucció. Rodri advertí que la gent que va als camps de treball ha de saber que é sun musulmà, que és un serbi, que és un bosni, i per això cal un treball previ de formació a Catalunya. També cal saber que son les mines antipersones, saber com evitar conflictes, i sobretot el que no s'ha de fer. Rodri va cloure manifestant que en la cooperació "t'has de menjar molts marrons, tornar el somriure a gent que ha patit molt i aconseguir que assassins de guerra s'integrin en la vida quotidiana, potenciant la normalitat després del conflicte".

Primers resultats del projecte de cooperació Solsonès-Santa Rosa del Peñón (Nicaragua)

Recentment el Solsonès Obert al Món ha rebut l’informe del primer any de treball del projecte de Formació Professional per a joves d’aquell municipi de Nicaragua.

Recordem que aquest projecte consisteix en portar a terme cursos de formació professional de costura per a dones en situació de risc, les quals seran ateses durant tres anys de manera que, una vegada organitzades en cooperatives, puguin intentar la seva inserció en el mercat laboral. Les beneficiàries pertanyen al sector més pobre del municipi de Santa Rosa, procedents en un 100% de les Zones Rurals amb alt nivell de vulnerabilitat.
En aquest primer any s’han format 31 noies joves que han aconseguit el certificart de formació, han pogut aprendre a cosir, realitzar diferents peces de roba i estar a punt per entrar al mercat de treball… A part de l’aprenentatge, també ha significat el naixement de petits grups de treball i cooperació i un canvi d’actitud de les famílies. D’altra banda les autoritats muicipals han acceptat aquesta modalitat de formació i s’ha aconseguit el compromís de suport tècnic i institucional de l’Alcaldia.
A l’apartat dels punts febles cal destacar que sis noies van haver d’abandonar el projecte abans de la seva finalització per canvi de domicili o altres problemes, i que algunes de les que van acabar no tenen màquina de cosir a casa per poder treballar.
El compromís del Solsonès Obert al Món és continuar amb la tasca endegada i poder sufragar la posada en funcionament de dos tallers més per tal de poder habillitar professionalment més joves de Santa Rosa del Peñón.
Continuarem informant a través del blog (elsolsonesobertalmon.blogspot.com ) i de la revista Celsona per agrair l’esforç de tanta gent que col.labora en l’èxit d’aquest projecte. Us mostrem algunes imatges significatives del lliurament de diplomes.