La Fira del Llibre de Cooperació arriba per primer cop a Solsona

Solsona acull des d'aquest dijous fins dissabte la primera edició de la Fira del Llibre de Cooperació que es duu a terme en aquesta localitat. Es tracta d'un esdeveniment que organitza l'ONG Trenkalòs i que té com a objectiu fer difusió de llibres relacionats amb el món de la cooperació, així com de temes que hi estan relacionats a través d'exposicions i conferències. Aquesta és la primera vegada que la Fira es durà a terme a Solsona gràcies a la creació d'una delegació de l'ONG a aquesta localitat. Tots els actes, tant l'exposició i venda dels llibres, com les exposicions i conferències, es duran a terme a la seu del Consell Comarcal del Solsonès, al Palau Llobera. Per Trenkalòs, aquesta Fira ha de servir com a plataforma per donar a conèixer conflictes internacionals, publicacions que s'hi refereixen i el treball que duen a terme en aquest àmbit les ONG.La Fira del Llibre de Cooperació se celebra en diferents localitats, però aquesta serà la primera vegada que arribarà a Solsona de la mà d'un grup de joves que han constituït una delegació de Trenkalòs a la localitat. D'aquesta manera, explica Laia Vendrell, es vol donar a conèixer la nova entitat. Si la primera edició té èxit, la intenció d'aquest col·lectiu és repetir-la anualment.A banda de l'exposició i venda d'una vintena de publicacions, durant la Fira es podrà veure l'exposició 'Union Caribe, una fàbrica a Bhopal', dedicada a l'accident químic que va tenir lloc en una fàbrica de pesticides a l'Índia. També es presentarà el llibre dedicat a aquesta mateixa temàtica 'Viatge a l'Índia- Union Carbide (Una fàbrica a Bhopal) i es projectaran els audiovisuals 'Palestina, història d'una ocupació', 'Abans del Nirvana' i 'Pinzells damunt la guerra', dedicat als camps de treball de Trenkalòs a Bòsnia-Hercegovina.En el marc de la Fira també es farà un taller de tècniques de comunicació i es presentarà l'espectacle de realitats i testimonis d'experiències viscudes per Trenkalòs 'Acords després de la guerra'. Trenkalòs treballa en la gestió de projectes de cooperació internacional bàsicament a Bòsnia i Hercegovina. Paral·lelament treballa en la formació i sensibilització especialment dels joves cap a la cultura de la pau i els drets humans individuals i col·lectius.

Manifest ONG's per Haiti

LES ONGS CATALANES REBUTGEN LA MILITARITZACIÓ DE L’AJUDA QUE S’ESTÀ DONANT A HAITÍ I EXIGEIXEN QUE LA AJUDA A LA RECONSTRUCCIÓ DEL PAÍS SIGUI DE QUALITAT, DESLLIGADA D’INTERESSOS COMERCIALS I SENSE DEUTE EXTERN


Davant la tragèdia que està patint el poble d’Haití, milers de persones, entitats socials i institucions arreu del món s’han mobilitzat ràpidament per a fer l’ajuda d’emergència i reconstrucció del país possible. Entre elles, les organitzacions no governamentals i moviments socials a Catalunya han respòs a la gravetat de la situació, cadascuna des de les seves capacitats i sector d’actuació, amb la immediatesa que els ha estat possible i intentant que aquesta resposta fos coordinada i adaptada a les necessitats i demandes de la població.


Les entitats sotasignants volem expressar un cop més la nostra solidaritat i suport amb el poble d’Haití. Però també ens veiem en la obligació d’expressar la nostra profunda preocupació per algunes qüestions relacionades amb com s’està desplegant l’ajuda d’emergència i com es poden desenvolupar les tasques de reconstrucció.


En aquest sentit, i en primer lloc, volem expressar el nostre rebuig a la militarització de l’ajuda que s’està donant a Haití, per part tant de l’exèrcit d’Estats Units (amb 16.000 militars desplegats o per desplegar a la zona), com de la Unió Europea (6.000 efectius) i d’altres cossos militars (NNUU ha anunciat que 3.500 cascos blaus se sumaran als 9.000 que ja formen part de la Missió per l’Estabilització d’Haití, la MINUSTAH; als que s’han d’afegir altres contingents com els 2.000 soldats de Canadà, o els prop de 2.000 de Brasil). Aquesta presència militar a Haití s’ha desplegat de forma descoordinada, amb decisions unilaterals dels diferents països, i sense una missió definida o clara. I el que és més greu, sense que el poble o les institucions haitianes ho hagin sol·licitat. El paper de lideratge i control de zones estratègiques que s’ha autoatorgat l’exèrcit d’Estats Units no només és del tot il·legítim, sinó que està entorpint greument les tasques d’ajuda de les ONG, posant en perill la vida dels milions d’afectats pel terratrèmol. També cal valorar el tipus i forma de lliurar l’ajuda d’emergència, vetllant especialment per la dignitat de les persones, donant especial atenció a dones, nens i nenes, especialment vulnerables i discriminats en moltes de les formes de lliurament escollides.

Ens volem sumar a les veus que s’aixequen a Haití i entre la societat civil internacional per demanar una resposta no militaritzada, formada per cossos civils i que compti amb l’enorme potencial humà i de societat civil organitzada amb que compta Haití.

Pel que fa a l’ajuda d’emergència i reconstrucció, volem insistir en la importància que els recursos que s’ofereixin per part dels donants siguin deslligats d’interessos comercials d’aquests. Aquests recursos han de ser donacions, no préstecs, de forma que no generin nou endeutament. El govern
espanyol hauria de renunciar a l’ús d’instruments com els crèdits FAD, fons reemborsables i lligats a la compra de béns i serveis espanyols, utilitzat anteriorment en emergències similars com les de d’Huracà Mitch a Centre-amèrica o el Tsunami al Sud-est asiàtic.

A més de no generar nou deute, governs i institucions financeres internacionals haurien de cancel·lar de forma immediata i incondicional el deute extern il·legítim d’Haití. Haití, tot i haver rebut una important promesa de reducció de deute al juny de 2009, té encara un deute pendent de 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela. Governs com el francès o
l’italià, ja han anunciat cancel·lacions de deute, i el Club de París (agrupació de països creditors de l’OCDE) ha instat a tots els seus membres a procedir de la mateixa manera. El Govern espanyol és creditor d’un deute de 28.57 milions d’euros (31/12/2008) d’Haití, i tot i les demandes de la societat civil, encara no ha anunciat cap acció per a procedir amb la seva immediata i incondicional cancel·lació.

Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per un reconeixement i restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. La llarga història de colonialisme i ocupacions que ha patit Haití, començant per la colonització espanyola i francesa, i seguint per la ocupació i intervencionisme nord-americans, així com les injustes relacions econòmiques i comercials amb el país i l’explotació dels seus recursos naturals i dels seus
treballadors per part d’empreses transnacionals, han esdevingut en un important deute històric, ecològic i social que els països del Nord haurien de reconèixer i restituir al poble d’Haití.

És important que s’actuï de forma contundent, no només en el moment de
l’emergència, sinó per a posar els fonaments per a que el poble d’Haití pugui
reconstruir el seu país, des de l’exercici de la seva legítima sobirania. És doncs
el moment també per revisar les polítiques econòmiques i acords comercials
imposats a Haití al llarg de les darreres dècades, i els impactes que aquestes han
tingut en l’empobriment i la crisi alimentària que ha patit Haití, amb especial
incidència a les dones. Per a garantir un futur per al poble haitià, lliure de
l’explotació i la dominació que ha patit fins ara, caldrà no només recursos i
ajuda humanitària, sinó una reversió profunda de les relacions comercials,
financeres i polítiques amb el país.



Catalunya, 29 de gener de 2010





ENTITATS QUE HO SIGNEN

1. ACSUR-Las Segovias2. ALBA SUD3. AlterNativa Intercanvi amb Pobles
Indígenas4. Associació
Araguaia amb el bisbe Casaldàliga5. Associació Catalana Enginyeria sense
Fronteres

6. Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i
Desenvolupament7. Col·lectiu RETS: Respostes a les Empreses Transnacionals8.
Cooperacció9. Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines10.
Ecologia Política

11. EdPAC - Educació per a l'Acció Crítica12. Educació Sense Fronteras13.
Entrepobles

14. Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament

15. Fundació Babel Punt de Trobada 16. Fundació per la Pau

17. Icaria Editorial

18. Imatges per a la Solidaritat

19. Inshuti

20. Justícia i Pau

21. Lliga dels Drets dels Pobles

22. Medicus Mundi – Catalunya

23. Nova - Centre per la Innovació Social24. Observatori de Drets Humans - DESC

25. Observatori del Deute en la Globalització

26. SETEM - Catalunya

27. Solidaritat Sense Mons28. Veterinaris sense Fronteres

"No tothom val per fer cooperació"Jordi Rodri

La sala gòtica del Consell Comarcal va acollir el passat divendres 26 de febrer una nova xerrada de l'ONG Solsonès Obert al Món per parlar de la cooperació internacional com una opció per a les vacances d'estiu dels joves. Molts er presentar als solsonins la possibilitat de participar en camps de treball a Bòsnia i Hercegovina. Anirà a càrrec de Jordi Rodri, membre de la xarxa Trenkalòs, que ofereix activitats de sensibilització i campanyes de cooperació destinades especialment al sector juvenil. En el mateix acte es projectà el documental Pinzells damunt la guerra.Jordi Rodri agraí la invitació i felicità a la gent del SOM, pel bon treball que fa. I fetes les presentación, Rodri va explicar que és la cooperació, que es pot fer i fins on es pot arribar.Jordi Rodri va donar un to crític a la xerrada, advertint que "sembla que tothom pot anar a fer cooperació, però que el fonament d'aquesta és aquí, la primera feina s'ha de fer aquí amb la formació." Rodri va lamentar que el nivell d'eficacia de la cooperació està caient, i per aquest motiu, TRENKALOS es centra en la formació.Rodri també va voler donar la imatge crua i complexa de la cooperació, i recomanà als joves que assistien a la xerrada que no és més satisfactori ni més bonic anar al país més perillós a fer cooperació que treure una àvia de prop de casa a passejar i gaudir del dia, i és que aquí aprop també hi ha molta gent que té necessitats, i "si no som capaços de millorar i canviar el nostre entorn més proper, no sé que volem fer al Congo".Jordi Rodri va descriure també la cara desagradable de la cooperació i que "cal treure's la idea de que canviarem el món, però si que incidirem en petites realitats".El gruix de la xerrada va ser una explicació dels camps de treball que hi ha a Bòsnia, un país a 2 hores en avió, que ha patit una guerra brutal. Bòsnia és un país una mica més gran que Catalunya on tot ha quedat arrassat, i acabada la guerra cal començar la reconstrucció. Rodri advertí que la gent que va als camps de treball ha de saber que é sun musulmà, que és un serbi, que és un bosni, i per això cal un treball previ de formació a Catalunya. També cal saber que son les mines antipersones, saber com evitar conflictes, i sobretot el que no s'ha de fer. Rodri va cloure manifestant que en la cooperació "t'has de menjar molts marrons, tornar el somriure a gent que ha patit molt i aconseguir que assassins de guerra s'integrin en la vida quotidiana, potenciant la normalitat després del conflicte".

Primers resultats del projecte de cooperació Solsonès-Santa Rosa del Peñón (Nicaragua)

Recentment el Solsonès Obert al Món ha rebut l’informe del primer any de treball del projecte de Formació Professional per a joves d’aquell municipi de Nicaragua.

Recordem que aquest projecte consisteix en portar a terme cursos de formació professional de costura per a dones en situació de risc, les quals seran ateses durant tres anys de manera que, una vegada organitzades en cooperatives, puguin intentar la seva inserció en el mercat laboral. Les beneficiàries pertanyen al sector més pobre del municipi de Santa Rosa, procedents en un 100% de les Zones Rurals amb alt nivell de vulnerabilitat.
En aquest primer any s’han format 31 noies joves que han aconseguit el certificart de formació, han pogut aprendre a cosir, realitzar diferents peces de roba i estar a punt per entrar al mercat de treball… A part de l’aprenentatge, també ha significat el naixement de petits grups de treball i cooperació i un canvi d’actitud de les famílies. D’altra banda les autoritats muicipals han acceptat aquesta modalitat de formació i s’ha aconseguit el compromís de suport tècnic i institucional de l’Alcaldia.
A l’apartat dels punts febles cal destacar que sis noies van haver d’abandonar el projecte abans de la seva finalització per canvi de domicili o altres problemes, i que algunes de les que van acabar no tenen màquina de cosir a casa per poder treballar.
El compromís del Solsonès Obert al Món és continuar amb la tasca endegada i poder sufragar la posada en funcionament de dos tallers més per tal de poder habillitar professionalment més joves de Santa Rosa del Peñón.
Continuarem informant a través del blog (elsolsonesobertalmon.blogspot.com ) i de la revista Celsona per agrair l’esforç de tanta gent que col.labora en l’èxit d’aquest projecte. Us mostrem algunes imatges significatives del lliurament de diplomes.

Seguim fent camí

El dissabte, a les vuit, a la sala gòtica del Consell Comarcal s'iniciava l'acte de cloenda del desè aniversari del SOM. Paraules emocionades de dues històriques del SOM i pensaments profunds i missatges encoratjadors dels convidats van precedir a la inauguració de l'exposició que restarà oberta fins al dia 27 a la sala Francesca de Llobera del mateix Consell Comarcal.
Arcadi Oliveres no va poder arribar a temps a causa d'un vol tardaner, però va voler fer l'esforç de pujar fins a Solsona per felicitar l'aniversari i il.lustrar-nos una vegada més amb la seva rigorosa anàlisi de l'actualitat. A la taula, i presentats per Josep M. Montaner, una vegada més Francesc de Dalmasses i Jaume Botey van explicar quins són els reptes i necessitats més colpidores del nostre món. Tots van coincidir en l'anàlisi que la fam, la mala distribució d'aliments entre les societats del "nord" i el "sud" eren l'element més crític per aconseguir un món més equilibrat. En paral.lel i enmig de prolixes explicacions i argumentacions van constatar que la necessitat de democratització profunda ( "politització", mobilització civil, compromís personal...), així com la desmilitarització són condicions indispensables per avançar.
L'acte va acabar amb una simbòlica apagada d'espelmes de tres pastissets amb les lletres del SOM enmig dels bons desitjos de tots els presents.
Van seguir l'acte més de cent persones que van brindar per la bona salut del SOM i van recórrer l'exposició amb l'agradable i desinteressada companyia de la música que van posar professors i alumnes de l'Escola Municipal de Música i de l'Àtic.
La festa s'acabava amb un sopar al Casal, amb una atenció i una qualitat que des d'aquí volem agrair als actuals gestors d'aquest servei: l'AMISOL.
Una vegada més, els ciutadans del Solsonès han donat suport a la seva ONG, el SOM. I el SOM dóna fe que aquesta ha estat només una aturada per contemplar el camí recorregut, però que seguim treballant i seguirem demanant la col.laboració de totes aquelles persones de bona voluntat que vulguin donar un cop de mà.
Fa alguns anys que felicitem les festes de Nadal amb una frase. Mentre no es faci realitat necessitem moltes mans per seguir obrint finestres al món:

"Que tothom tingui de tot i que ningú no ho tingui tot"

Dissabte vam ser molts, però no hi vam poder ser tots. Vam recordar la bona gent que una vegada i una altra ens han fet costat i que per una raó o altra no hi eren. Entre ells, d'una manera especial, el Xavier Jounou. Sempre ha reconegut la feina del SOM i el SOM li ha reconegut el seu interès personal i institucional cap als més desfavorits. Valguin aquestes ratlles per enviar-li una abraçada i desitjar-li entranyablement i emotiva tot allò que necessita.

BONES FESTES!!!!!!!!!

Amb la cloenda del desè aniversari, el SOM estrena adreça de correu electrònic. Aquesta serà la nova via comunicativa de la qual rebreu informació que anem difonent.
Si voleu rebre informació, fer-nos qualsevol suggeriment, consulta, o proposta, estarem encantats de rebre-la aquí, a solsonesobertalmon@gmail.com.
Ingaugurem doncs, de manera oficial aquest nou mètode de comunicació i aprofitem l'avintentesa per desitjar-vos unes molt bones festes a tots i totes.

Col·lectiu El Solsonès Obert al Món

El comerç just arriba de la mà d'un històric establiment solsoní

Façana de l'establiment

"Ens ha sorprés la molta informació que té la gent sobre el comerç just"

Teresa Corominas, de Ca la Carme Gras

Des de fa poques setmanes, a la Botiga de Ca la Carme Gras, un històric establiment solsoní fundat el 1924, es poden adquirir productes de Comerç Just, una iniciativa que neix arran de la proposta de l'ong solsonina Solsonès Obert Al Món.

-Com va nèixer la idea de comercialitzar aquest tipus de productes a la vostra botiga?

Va sorgir arran de la Fira de Sant Isidre de fa 2 anys, que en vam començar a parlar a la gent del SOM, que ja venien d'aquests productes al seu estand, i van començar a proposar a establiments de Solsona la possibilitat d'oferir productes de Comerç Just en els seus aparadors.
-I com us va semblar la proposta?

A nosaltres ja ens agradava d'entrada la idea, i són uns productes que ja toquem: cafès, pastes, xocolata, etc...A partir d'aquí ens vam començar a assessorar. Vam dirigir-nos a una distribuidora que es diu Alternativa 3, que està a Terrassa, que són una gent molt propera i sèria, i també vam anar a Tàrrega, on ja hi ha molts comerços que ofereixen aquests productes. Vam demanar com funcionava i ens van explicar que força bé, que hi ha demanda. I tot això ens va engresca a tirar endavant la proposta.
-De moment només oferiu uns determinats productes d'alimentació?

És cert que hi ha una oferta molt variada, però nosaltres ens hem decantat per l'alimentació, per que és el que toquem. De comerç just, hi ha molts productes, com regals, licors, roba, etc. Hi ha molta varietat i qualitat. A més, hi hem disposat d'un aparador propi per aquests productes. De moment hem començat amb un catàleg molt reduit i concret, i ja s'anirà veient segons l'acceptació
-Quina acceptació ha tingut entre els vostres clients?

Ens ha sorprés la molt bona rebuda que hi ha hagut, i sobretot, que ve gent molt assabentada dels productes de comerç just, i que els coneix molt bé, més que nosaltres mateixos fins i tot. N'hi ha que ens diuen que tal o qual xocolata és molt bona, etc. De fet, ara, la pasta està tenint molt d'èxit. A més, tenim un catàleg i si la gent ens demana alguna cosa diferent de la que tenim a l'aparador li podem mirar i fer-li arribar. Estem oberts al que la gent ens demani.
-Quins arguments podriem donar a la gent per que s'interessi pels productes de comerç just?

Doncs, que malgrat provinguin de paisos del tercer món, són de primera qualitat, amb la garantia que no s'han obtingut mitjançant l'explotació infantil o condicions injustes de treball, i els beneficis de la venda d'aquest producte van a parar directament a cooperatives que ajuden aquests paisos.