dimecres, 15 de desembre del 2010

Seguim caminant



Hem tancat un nou curs, que el varem començat amb l’acte de cloenda del 10è aniversari. L’exposició i la memòria que es va presentar aquell dia, ens va ajudar a fer neteja i organitzar l’arxiu...

El dia a dia a vegades no permet que ens aturem tranquil·lament, ni mirar en perspectiva tot el que s’ha arribat a fer i aconseguir...Ara ja podem dir que ho tenim ben clar i per escrit. La feinada va valdre la pena. Però el més important, és el potencial humà que ha arribat bellugar el SOM durant tots aquests anys, i sobretot en aquest desè aniversari, que ens ha aportat moltes, i bones, i joves ( o no tan joves ) incorporacions per fer la feina del dia a dia; saba nova, revulsiu energètic que tanta falta fa per no encallar-nos, per seguir treballant, per no perdre el fil d’aquesta feina que es va enfilar ara ja fa més d’una dècada.

Crec que podem dir que si d’alguna cosa podem estar orgullosos és del propòsit de fer sempre les coses amb la màxima coherència. Començant per l’estalvi i acabant amb el compromís de finalitzar un projecte una vegada l’hem iniciat. I el més important, sempre que decidim cobrir qualsevol tipus d’ajut, en parlem, ho consensuem, i.... si creiem que el podem assumir i val la pena, el tirem endavant.

A vegades se’ns ha titllat de col·lectiu mimat per l’Administració, ja sigui la més propera ( Ajuntament, Consell...) o no tant ( Agència Catalana de Cooperació, Diputació....). I sí, potser sí que a hores d’ara és una mica així. Però les coses no sorgeixen en va, ni perquè si, ni per casualitat. No, normalment no és així i en el nostre cas tampoc. Creiem, n’estem segurs, vaja!, que tot el que hem aconseguit ha estat fruit d’un degoteig de feina constant.
Per començar podem dir que ens hem guanyat el respecte i la credibilitat perquè podem anar demostrant, encara avui, que fem la feina amb responsabilitat i transparència. Negociem contínuament cada despesa per petita que sigui, i intentem administrar-la amb la responsabilitat que suposa defensar 1€ aquí, perquè sabem que aquesta petita quantitat, una vegada enviada a destí, es multiplica per 5, 7 o 10....Per això aquesta tema és el que ens prenem més seriosament, i podem dir a hores d’ara que ni un cèntim d’euro s’ha malgastat ni ha quedat pel camí. Feina, per altra banda, gens vistosa.

Un altre dels motius que ens ha fet forts davant qualsevol demanda de les que fem, és que som capaços de transmetre passió, responsabilitat i compromís, i és així com hem viscut sempre el SOM. I així ha de seguir sent. Aquesta actitud suposa per a nosaltres, cada vegada més, un esforç per no perdre mai de vista el que representa la cooperació ben entesa, que comença a casa i amb els de casa.

I ja que parlem de cooperació ben entesa, cal dir que les nostres actuacions han estat sempre proposades per la mateixa gent que viu en el marc on actuem, perquè creiem que els projectes ens han de venir donats des del lloc on aniran a parar els recursos. Això suposa, moltes vegades, anar molt lents abans no iniciem un projecte, però sabem la responsabilitat que suposa invertir uns diners sobre els quals després hem de passar comptes al sí de SOM i a totes i cadascuna de les persones que ha confiat en nosaltres a l’hora de col·laborar.

Des dels seus inicis, el SOM mai s’ha plantejar tenir una cartera de socis per cobrar quotes. Hem cregut sempre, i seguim creient, que la millor manera de col·laborar és posant-hi hores ( per preparar actes, reunir-nos,...), material ( fotocòpies, ordinadors, carpetes, material fungible,...), espais ( la casa d’una o altra per treballar, per acollir conferenciants a dispesa...), cotxe per als desplaçaments que calgui ( per assistir a reunions amb diferents organismes de fora de Solsona, anar a buscar i portar conferenciants si es dona el cas, per carregar materials diversos: ja sigui per a fires, exposicions, ...), trucades telefòniques, ma d’obra per a tota la feina que comporta muntar un acte, un concert, una exposició.... Tothom, absolutament tothom, col·labora amb el SOM amb l’aportació personal que creu més justa i necessària. Això vol dir que tots els recursos econòmics de què disposem sempre van, han anat i aniran, únicament i en exclusiva, per als projectes que es duen a terme.