dilluns, 28 de desembre de 2009

Seguim fent camí












El dissabte, a les vuit, a la sala gòtica del Consell Comarcal s'iniciava l'acte de cloenda del desè aniversari del SOM. Paraules emocionades de dues històriques del SOM i pensaments profunds i missatges encoratjadors dels convidats van precedir a la inauguració de l'exposició que restarà oberta fins al dia 27 a la sala Francesca de Llobera del mateix Consell Comarcal.
Arcadi Oliveres no va poder arribar a temps a causa d'un vol tardaner, però va voler fer l'esforç de pujar fins a Solsona per felicitar l'aniversari i il.lustrar-nos una vegada més amb la seva rigorosa anàlisi de l'actualitat. A la taula, i presentats per Josep M. Montaner, una vegada més Francesc de Dalmasses i Jaume Botey van explicar quins són els reptes i necessitats més colpidores del nostre món. Tots van coincidir en l'anàlisi que la fam, la mala distribució d'aliments entre les societats del "nord" i el "sud" eren l'element més crític per aconseguir un món més equilibrat. En paral.lel i enmig de prolixes explicacions i argumentacions van constatar que la necessitat de democratització profunda ( "politització", mobilització civil, compromís personal...), així com la desmilitarització són condicions indispensables per avançar.
L'acte va acabar amb una simbòlica apagada d'espelmes de tres pastissets amb les lletres del SOM enmig dels bons desitjos de tots els presents.
Van seguir l'acte més de cent persones que van brindar per la bona salut del SOM i van recórrer l'exposició amb l'agradable i desinteressada companyia de la música que van posar professors i alumnes de l'Escola Municipal de Música i de l'Àtic.
La festa s'acabava amb un sopar al Casal, amb una atenció i una qualitat que des d'aquí volem agrair als actuals gestors d'aquest servei: l'AMISOL.
Una vegada més, els ciutadans del Solsonès han donat suport a la seva ONG, el SOM. I el SOM dóna fe que aquesta ha estat només una aturada per contemplar el camí recorregut, però que seguim treballant i seguirem demanant la col.laboració de totes aquelles persones de bona voluntat que vulguin donar un cop de mà.
Fa alguns anys que felicitem les festes de Nadal amb una frase. Mentre no es faci realitat necessitem moltes mans per seguir obrint finestres al món:

"Que tothom tingui de tot i que ningú no ho tingui tot"

Dissabte vam ser molts, però no hi vam poder ser tots. Vam recordar la bona gent que una vegada i una altra ens han fet costat i que per una raó o altra no hi eren. Entre ells, d'una manera especial, el Xavier Jounou. Sempre ha reconegut la feina del SOM i el SOM li ha reconegut el seu interès personal i institucional cap als més desfavorits. Valguin aquestes ratlles per enviar-li una abraçada i desitjar-li entranyablement i emotiva tot allò que necessita.